>

dijous, 30 de juny de 2011

Pastítsio

La cuina mediterrània és de les meves preferides, encara que no acostumo a fer cap lleig a altres cuines. Aquest mes les noies de film & food ens han proposat fer una recepta grega. Tot i que la meva primera opció era fer un pastís on l'element predominant fos LA FIGA, al final em vaig decantar per un plat de pasta que ens va agradar molt. Aquesta recepta és una bona proposta per variar la recepta tradicional de macarrons. El toc d'espècies a la carn és deliciós i la salsa de iogurt amb feta l'heu de tastar! Espero que us animeu a fer aquesta recepta ben aviat, us asseguro que no us defraudarà, a més us convida a fer volar una mica la imaginació i transportar-vos per un moment a la meravellosa Grècia...
 

Ingredients:

250 g de macarrons
2 iogurts grecs
1 ceba petita
2 grans d'all
500 g de carn de vedella
400 g de tomàquet fregit
2 c/c de julivert picat
1 c/c de canyella en pols
1/2 c/c de nou moscada
Sal
Pebre
2 ous
200 g de feta

 
Preparació:

Posem una cassola amb aigua i, quan aquesta comenci a bullir, tirem els macarrons i els deixem uns 10-15 minuts. Un cop els tinguem, els escorrem i reservem. En una paella sofregim la ceba i els alls tallats a daus petits. Seguidament afegim la carn, la salpebrem i afegim la resta d'espècies -canyella, nou moscada, julivert-. Ho saltegem tot durant 10 minuts i afegim la salsa de tomàquet. Barregem aquest sofregit de carn amb els macarrons i ho posem a una safata per anar al forn. Per últim, en un bol, batem els ous juntament al els iogurts grecs i el formatge feta esmicolat i ho tirem per sobre dels macarrons. Ho posem a la safata del mig del forn, preescalfat a 180º, i ho deixem uns 15 minuts o fins que veiem que s'hagi gratinat.

 

dimecres, 29 de juny de 2011

Salmó amb prunes i romaní

Us en recordeu dels arbres fruiters de la Loles, la meva sogra? Doncs ara ha arribat el torn del pruner i el presseguer. Aquest cap de setmana vam anar a passar el dia a casa seva i el Boletet va gaudir d’allò més amb la piscina que li havia preparat el seu avi, li vam posar un flotador i va ser totalment independent! Hauríeu d’haver vist què content estava! Fa un parell de caps de setmana que vam anar a la platja amb el Boletet i va ser una total decepció. Resulta que la sorra li fa un fàstic increïble i si l’aigua no està calentona no vol ni posar un peu! -Això ho ha tret de mi!-. Suposo que a poc a poc s’anirà acostumant a la sorra i la seva textura i ben aviat podrem fer castells d’arena plegats. Després d’un dia de piscina, sol i barbacoa va ser hora d’arreglar una miqueta l’hort del Guy –quina sort té de mi que li netejo sempre que hi vaig!- com a recompensa, la Loles em va preparar un cistell enorme amb prunes i préssecs recent collits de l’arbre. Són boníssims i no us podeu ni imaginar la sobreproducció que tenen aquests arbres! Vaig marxar feliç i rumiant noves receptes.
 
Ahir, aprofitant la pausa per dinar, vaig anar al mercat de Santa Catarina. Volia comprar una miqueta de peix fresc. Només arribar a la parada de peix els meus ulls van anar directes a un salmó que la dependenta estava tallant. Era impressionant el seu color i la lluentor de la seva pell. Era impossible que em resistís a fer-me amb un bon tros i menys quan la dependenta em va dir el preu! Així doncs, després d’uns quants excessos d'aquests dies ahir a la nit vam sopar una mica més lleuger, això sí, de postres coca, que estàvem de revetlla!
 

Ingredients:

4 supremes de salmó
1 manat d’espàrrecs verds
250 g de prunes grogues petites
Unes branques de romaní
Sal
Sal Maldon
Popurri de 5 pebres
100 ml d’oli
Germinats d’alfals
 

Preparació: 
En una safata per anar al forn, posem els espàrrecs nets com a base, els salpebrem i tirem una mica d’oli. A continuació agafem les supremes de salmó, verifiquem que no hi hagi cap espina, li traiem la pell amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat, el salpebrem i posem una branca de romaní a sobre de cada tall. Per finalitzar posem les prunes, prèviament rentades, i tirem la resta d’oli. Ho posem al forn, preescalfat a 200º, i ho deixem uns 20 minuts. A l’hora d’emplatar posem una base d’espàrrecs -els hi tirem un polsim de sal Maldon-, la suprema de salmó sense la branca de romaní, unes prunes, una mica de germinats d’alfals i tirem una mica de l’oli que ha quedat de la cocció.



dimarts, 28 de juny de 2011

Coca de llardons

Com  ja va sent habitual en aquest bloc, un cop al mes tenim la col·laboració d'un cuiner fugaç: l'Yves. Des de què la Moni i jo li vàrem proposar formalment col·laborar al Memòries d'una cuinera que s'ho ha pres al peu de la lletra. No només és l'encarregat d'escriure les introduccions cada mes amb la nova proposta, sinó que a més vol compartir una recepta feta per ell. Aquest cop amb el tema de la coca no ha estat una excepció. A l'hora de fer-la li vaig proposar que podia fer una recepta que la Moni havia fet l'any passat i que jo ja he repetit alguns cops i és boníssima. Es va animar i el resultat va ser fantàstic. Us animo a tots a fer-la, ja que la seva elaboració no ens robarà més de 5 minuts -sempre i quan no ens animem a fer la massa de full a casa- i quedarem encantats. Us cito paraules textuals seves "és la millor coca que he menjat mai". Ja veieu, al Bolet no fa falta que tinguem àvia...

Després de la revetlla de Sant Joan, avui ens toca la de Sant Pere i, tot i que a la primera segurament hem fet algun excés, avui no podem deixar de celebrar-la com toca, amb un bon tall de coca i cava ben fred. Com haureu pogut veure aquests dies a la blocosfera, hi ha un munt de receptes de coques, i si us sóc sincera crec que seria capaç de menjar-me un tallet de cada una! Si encara no sabeu quina triar us recomano que mireu els enllaços que ens estan deixant a Memòries d'una cuinera, són totes fantàstiques! Bona revetlla a tothom.


Ingredients:

1 làmina de massa de full
50 g de llardons
Sucre
Canyella en pols
Pinyons
1 ou
Anís

 
Preparació:

Agafem la làmina de massa de full i l’estenem a la safata del forn, folrada amb paper. La dividim, imaginàriament, en 3 parts i a la part del mig posem uns quants llardons, un polsim de canyella, una mica de sucre i unes gotes d'anís. Pleguem una de les parts de la massa de full i ho tornem a repetir. Per últim ho tanquem pels dos costats, ens assegurem que no hi hagi cap forat i, amb l'ajuda d'una forquilla, segellem els 4 cantons.  Pintem la superfície amb ou batut i tirem per sobre un polsim  de sucre, una mica de canyella i els pinyons. La posem al forn, prescalfat a 180º, durant 25 minuts o fins que estigui enrossit.




dilluns, 27 de juny de 2011

Crema de cogombre i mango

El cogombre és un aliment molt adient per l'estiu degut al seu alt contingut en aigua. Dins de la gastronomia mediterrània el podem trobar en molts plats, i presentats de diverses maneres. Personalment és un aliment que gastem molt a casa i ens agrada molt. El solem menjar com a aliment principal en receptes com el Tzatziki o com a acompanyament d'una amanida verda, i fins i tot com a complement d'un gaspatxo ben fresquet. A finals de maig a Alemanya va esclatar una alarma alimentària per culpa d'uns cogombres contaminants que varen fer que algunes persones es morissin. Evidentment ens trobem davant d'una situació molt trista, però no per això s'ha de fer un boicot contra aquest aliment, no? És molt trist que per culpa d'un cas aïllat, on segurament s'han produït irregularitats en la cadena alimentària, els conreus d'aquest vegetal hagin vist afectades la seva producció. Si haguéssim de fer cas de totes les alarmes alimentàries, a aquestes alçades no menjaríem carn (vaques boges), ni pollastres (febre groga) i fins i tot no menjaríem coca de Sant Joan amb crema (Salmonel·losis), per enumerar alguns casos. Hem de vetllar per la nostra salut i fer que es prenguin totes les precaucions necessàries, però si per desgràcia ens trobem davant d'una situació així el que no podem fer es deixar de consumir un producte per culpa d'uns casos aïllats. Així doncs, avui us proposo una crema ben fresqueta per portar millor aquestes altes temperatures que últimament ens acompanyen. Bon profit!


Ingredients:

3 o 4 fulles de menta fresca
1 mango
2 cogombres
2 iogurts grecs
Llavors de sèsam negre
Oli d'oliva
Sal
Pebre


Preparació:

Agafem els cogombres, els traiem la pell, els tallem a daus i els posem en un recipient juntament amb el mango tallat a trossets. Seguidament afegim els iogurts grecs, les fulles de menta, un rajolí d'oli d'oliva, ho salpebrem i ho triturem tot amb l'ajuda d'un minipimer. Un cop tinguem una crema fina, ho deixem reposar durant una hora a la nevera. Servim la crema en una bol i ho decorem amb unes quantes llavors de sèsam i unes fulles de menta.


dijous, 23 de juny de 2011

Coca de Sant Joan de brioix i crema

La nit de Sant Joan és una de les més curtes de l’any. Recordo amb certa enyorança que quan era petita significava l’inici de les vacances d’estiu. A casa fèiem les maletes i marxàvem al poble amb els avis i la nostra mare, mentrestant el meu pare treballava i, en acabat, venia a sopar. El dia 23 era un dia on tots els nens treballàvem de valent. Anàvem de casa en casa demanant els mobles vells per poder cremar a la foguera. Quina il·lusió! Tots carregant cadires, taules, o qualsevol trasto de fusta que servís per cremar. Això sí, l’hora de berenar no se la saltava ningú! Un cop preparada la foguera, amb l’ajuda d’alguns grans, anàvem a sopar i ens preparàvem amb roba còmoda per poder anar a tirar petards. Mai m’han agradat massa els que fan soroll, més aviat m’espanten, però els nostres pares acostumaven a firar-se amb coets que duien regals i sortidors de llums de colors. Els nens jugàvem al voltant de la foguera, i sempre hi havia alguna àvia que ens explicava alguna història de por. La coca l’acostumàvem a menjar al carrer on tots compartíem bon humor i rialles.
 
Diuen que la nit de Sant Joan és màgica, que és la nit de les bruixes, i no precisament les bones, però a mi sempre m’ha agradat pensar que és una nit màgica on l’amor destaca per damunt de totes les coses. Qui no s’ha enamorat una nit de Sant Joan? Amb l’Yves sempre hem cregut que té quelcom especial, és veritat que tots els dies són especials, però aquesta nit no deixa de ser màgica, per això avui, juntament amb una colla d’amics, ho celebrarem com cal. Un bon sopar a la fresca, amb bon vi i cava i per postres la coca que no falti! Aquest cop he fet la meva primera coca de brioix! I haig de dir que he quedat bastant contenta! La recepta l’he tret del Narcís del bloc La lionesa, i no m’ha decebut gens. Ha estat el meu primer contacte amb el brioix, i tot i fer unes petites modificacions crec que el resultat es satisfactori. Pels que no us animeu a fer-la us recomano que, si viviu a Barcelona, aneu a comprar-la a la Valenciana, una botiga especialitzada en coques que obra especialment uns dies abans de les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume! Està al carrer Parlament amb Viladomat i us asseguro que, si us agrada la coca de brioix, us encantarà, perquè en aquest lloc la fan boníssima!
 
Us desitjo una bona revetlla de Sant Joan a tots, i vigileu, que les bruixes estan a prop... Mentrestant recordeu que aquest mes a Memòries d’una cuinera estem recollint coques de Sant Joan, teniu de temps fins el dia 28 per deixar-nos les vostres receptes... Fins dilluns!
 

Ingredients massa mare:

200 g de farina de rebosteria
25 g de llevat fresc
Llet tèbia (més o menys un got)
8 g de sal
 

Ingredients brioix:

200 g de farina de rebosteria
1 ou
100 g de sucre
20 g de mantega pomada
Llet tèbia
1 llimona
Canyella en pols
 

Ingredients crema:

500 ml de llet descremada
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
150 g de sucre
20 g de Maicena
4 rovells d’ou
 

Ingredients decoració: 

Pinyons
1 ou
Sucre
Anís

 
Preparació:

Primer de tot farem la massa mare. En un bol desfem el llevat amb una mica de llet. A continuació posem la farina, la sal i anem incorporant la llet a poc a poc -més o menys un got- fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem la posem a dins del forn, sense temperatura, i tapada amb un drap, i l’ha deixem llevar uns 30 minuts. Mentrestant podem anar fent la crema. En un cassó posem la llet, la branca de canyella i la pell de llimona i ens esperem a que arrenqui el bull. En aquest moment afegim els rovells d’ous, barrejats prèviament amb el sucre i la Maicena i ho incorporem a la llet. Remenem a poc a poc fins que obtinguem la textura desitjada. Un cop tinguem la massa mare podem preparar la massa de brioix. En un bol l’ou, la mantega i el sucre i ho batem tot. A continuació posem la pell de llimona ratllada i un polsim de canyella. Ho remenem i incorporem la farina i la llet fins que ens quedi una massa consistent. Un cop la tinguem incorporem la massa mare i les barregem bé. La deixem reposar 15 minuts, i partim la massa obtinguda en dues parts. Amb l’ajuda d’un corró estenem la massa i li donem la forma que vulguem. La col·loquem en una safata del forn, amb paper especial. Per acabar la pintem amb ou, disposem la crema com més ens agradi, tirem uns quants pinyons i un bon polsim de sucre. Ho posem al forn, preescalfat a 180º, durant 20 minuts, o fins que estigui rossa.



dimecres, 22 de juny de 2011

Vasets de crema i melmelada

A l’hora d’escollir la rebosteria sempre sorgeix el dubte de si triar nata o crema. Doncs bé, jo ho tinc molt clar: crema. De petita sempre que havia d’escollir unes postres, aquestes n'havien de portar. Lioneses, tortell de pasta de full, braç de gitano... qualsevol dolç m’agradava farcit de crema! Aquest any, a l’hora de triar la recepta per fer la coca de Sant Joan, l'única cosa que he tingut clara és què havia de portar per guarnir-la. La recepta de la crema pastissera és molt senzilla i la podem combinar amb moltes coses. Com que he fet bastanta quantitat de crema i no l'he necessitat tota he decidit reciclar-la per fer unes altres postres! Si em descuido no teniu ni foto, perquè l’Yves va estar a punt de menjar-se-les abans d’hora, però per sort alguna cosa dins del seu caparró li va dir que no ho fes i m’ho va consultar!!!! Aquí teniu uns gotets de crema i melmelada ideals per fer una bona sobretaula. I demà la recepta de la coca...

Per cert, m'agradaria informar-vos que ja tenim una nova mestra entre nosaltres, sí sí! La Sandra del bloc Els fogons de la Bordeta ahir es va llicenciar!!!! Moltíssimes felicitats bonica, tan de bo un dia el Boletet et tingui com a mestra…
 

Ingredients:

500 ml de llet descremada
La pell d’una llimona
1 branca de canyella
150 g de sucre
20 g de Maicena
4 rovells d’ou
Melmelada de cireres
Cireres
Galetes Maria
 
 
Preparació:

En un cassó posem la llet, la branca de canyella i la pell de llimona i ens esperem a què arrenqui el bull. En aquest moment afegim els rovells d’ous, barrejats prèviament amb el sucre i la Maicena i ho incorporem a la llet. Remenem a poc a poc fins que obtinguem la textura desitjada. Un cop la tinguem muntem els gotets. Posem com a base una o dues galetes Maria, una capa de crema, una capa de melmelada i ho guarnim amb una cirera. Per acabar ho deixem reposar a la nevera durant 3 hores o tota la nit.



dimarts, 21 de juny de 2011

Tomàquets farcits de taronja i bacallà

Últimament sembla que m'ha donat per farcir-ho tot. Ahir us proposava uns xampinyons farcits i avui li toca a uns tomàquets. Fa molts mesos que em rondava pel cap la idea de fer una recepta de tomàquets farcits, però no m'acabava d'animar. Dissabte passat em vaig acabar de decidir i vaig improvisar aquest farcit. La idea de combinar bacallà amb taronja va sorgir de la recepta de la Maria, que un dia d'aquests publicaré. Incorporar arrós és un recurs habitual en aquest tipus de farcit, i us ho recomano totalment. Actualment al mercat hi ha moltes varietats, només utilitzant una mica la imaginació podem obtenir un resultat sorprenent. De moment us deixo la meva versió! Espero que us agradi.
 

Ingredients:

4 tomàquets verds
100 g de bacallà esqueixat
1 taronja
Germinats d'alfals
25 g de pinyons
25 g de panses
75 g d'arròs basmati
75 g d'arròs salvatge
Oli d'oliva
Vinagre balsàmic caramel·litzat
Sal
Popurri de 5 pebres

 
Preparació:

Rentem els tomàquets, els hi tallem la part de dalt i els buidem. En un bol posem l'arrós bullit -tal i com ens recomana el fabricant-, la taronja tallada a daus, el bacallà tallat a trossets -prèviament dessalat-, els pinyons i les panses; ho salpebrem i amanim amb oli. Farcim els tomàquets, rectifiquem de sal i pebre, i tirem una mica de vinagre caramel·litza't. Per finalitzar el plat col·loquem una mica de germinats d'alfals a la superfície.


dilluns, 20 de juny de 2011

Xampinyons amb rocafort i festucs

Algun cop us he comenta que no m'agraden els formatges blaus ni forts, però a casa som dos i l'Yves és d'aquelles persones que li agrada gairebé tot -sempre hi ha alguna excepció, no?-. Fa dies que em demanava si li podia fer endívies amb salsa rocafort, així que tot i no agradar-me ni les endívies ni aquest tipus de formatge vaig decidir que li faria igualment. Vam anar a fer la compra i vaig comprar un tallet de formatge. Un cop a la fruiteria vaig anar a buscar les endívies i no eren gens maques, així que tenia un formatge que no m'agradava a la nevera i l'havia d'utilitzar per alguna cosa. El dissabte, per sopar, teníem uns xampinyons molt grans i macos i vaig decidir fer-los farcits. A que no sabeu què vaig posar? Doncs sí, el formatge, i us haig de dir que tot i no agradar-me aquest tipus de formatge em va agradar molt el resultat! Us deixo un bon aperitiu per celebrar una bona revetlla de Sant Joan...
 

Ingredients:

10 xampinyons grans
100 g de formatge rocafort
2 talls de bacó
25 g de festucs
Farigola
Pebre
Oli d'oliva
Sal


Preparació:

Primer de tot netegem els xampinyons, els hi traiem el peu, els salpebrem i els posem en una safata per anar al forn. Tallem a trossets petits els talls de bacó i el formatge rocafort i els farcim. Per últim pelem els festucs, els esmicolem i posem uns quants a la superfície juntament amb una mica de farigola i un bon raig d'oli. Finalment, posem la safata al forn, a 180º, durant 15 minuts.

 


divendres, 17 de juny de 2011

Cistells de pinya i ruca


Aquesta setmana la blocosfera ha estat farcida d'amanides, i tot gràcies a la recepta del 15.  Volia aprofitar per felicitar a la Sandra i al Xavi per la feina que estan fent. Han aconseguit que més de 70 persones fem una recepta i la publiquem el mateix dia. Sou uns cracks, i us mereixeu tot l'èxit que està tenint aquest repte blocaire. Aquest cop tenia dues propostes preparades i fins l'últim moment no em vaig decidir. Finalment vaig publicar l'amanida d'albergínia i feta i vaig guardar la recepta que avui us presento. És veritat que al Bolet som addictes a la ruca, així que a la nostra nevera mai en falta. Cada cop que anem a fer la compra intentem comprar els productes de temporada i/o oferta. La setmana passada la pinya era la protagonista del mercat. No ho vam dubtar i vam comprar un parell d'exemplars fantàstics. I la vam encertar, quan la vam obrir estava en el seu punt de maduració ideal, així que la vaig guarnir una mica i vam tenir un primer plat fantàstic. Haig de confessar que quan feia la recepta no pensava en publicar-la, però l'Yves, en veure la presentació, em va animar a que ho fes. És una recepta senzilla i molt fresca que espero que us agradi molt! Molt bon cap de setmana, ens veiem dilluns…



Ingredients: 

1 pinya natural
12 ous de guatlla
Ruca
Llavors de sèsam negre
Oli d’oliva
Popurri de 5 pebres
Salmó fumat
100 g de formatge de cabra
Nous
Vinagre balsàmic caramelitzat
Sal
 


Preparació:


Partim la pinya per la meitat, la buidem i tallem la polpa a daus petits. En un bol posem la ruca, els daus de pinya, els ous de guatlla bullits, el salmó fumat tallat a trossets i el formatge esmicolat. Ho barregem, ho salpebrem i ho amanim amb oli d'oliva verge i vinagre. Per acabar tirem unes quantes nous i unes llavors de sèsam negre.




dijous, 16 de juny de 2011

Rotllets d'emmental i frankfurt

Hi ha una dita que diu: "afortunat en el joc, desafortunat en amors...". Doncs us he de dir que, per sort, aquesta dita es compleix totalment a la inversa amb mi. Mai acostumo a jugar a res, ni loteries, ni jocs d'atzar, ni res per l'estil. Però faig una petita excepció amb la loteria de Nadal. Molts de nosaltres comprem un numeret per veure si la sort ens acompanya, veritat? Haig de dir-vos que l'única raó que tinc per jugar és perquè no vull ser l'única persona de la feina que si, en cas hipotètic, toca el Gordo, no tingui una participació. Un any me la vaig jugar i vaig decidir no comprar-ne cap, i no sabeu els nervis que vaig passar! Tots pendents dels nens de San Ildefonso i jo passant-ho fatal per si tocava. Així doncs, des d'aquell moment, vaig dir que sempre compraria algun número a la feina.

L'única vegada que m'havia tocat alguna cosa va ser fa molts anys, amb un bollycao. Per aquells temps hi havíen uns cromos dels Toi -els recordeu?- on regalaven uns monopatins . I voilà, em va tocar! Era un monopatí enorme de color groc i negre que si l'analitzem des del punt de vista del disseny us asseguro que era horrorós, però que contenta em vaig posar! Si fos per mi encara donaria saltets d'alegria amb el Toi premiat a la mà! De fet la dona de la botiga es va quedar molt sorpesa! I crec que fins i tot els mateixos del Bollycao, però jo tota clofolla vaig recollir el meu premi al cap d'uns dies… I fa uns dies la meva sort va canviar gràcies a l'encantadora Alba de Le fabuleux destin du chocolat, un bloc que si encara no el coneixeu us convido a que ho feu! És fantàstic. Fa molt poquet que va celebrar el primer aniversari del bloc i per celebrar-ho va fer un concurs. L'únic requisit per participar-hi era deixar un comentari a l'entrada i evidentment ho vaig fer, però no per guanyar el premi, sinó perquè no em perdria cap de les seves entrades! Uns dies més tard va fer un fantàstic viatge a París i va fer un lot gourmet molt llaminer. La meva sorpresa va arribar quan vaig llegir al final de l'entrada que el guanyador del concurs era el món de juju!!!! Per uns moment vaig ser l'enveja de la blocosfera gastronòmica, i us asseguro que no es per menys! Són uns regals fantàstics!

Evidentment, l'entrada d'avui m'agradaria dedicar-li a l'Alba, no només per haver-me regalat aquest lot fantàstic, sinó perquè s'ha convertit en una bona amiga virtual i, qui sap, potser algun dia, no molt llunyà, ens arribem a conèixer. De moment ho deixaré en mans del destí i la màgia de les bruixetes blocaires...

Amb aquesta recepta aprofito per participar a l'HEMC # 55, on aquest mes ens conviden a presentar una recepta enrotllada. Espero que us agradi.


Ingredients:

1 base de pasta de full
4 salsitxes de frankfurt
8 talls de formatge emmental
Mostassa de ceps al té fumat
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
Pipes
1 ou

 
Preparació:

Estenem la pasta de full i, amb l'ajuda d'una cullera, posem una mica de mostassa per tota la superfície. Agafem les salsitxes, les tallem en 4 parts, eliminant les puntes, i  les emboliquem amb les làmines de formatge emmental. A continuació les emboliquem amb uns talls verticals de 2 cm d'ample de pasta de full. Batem l'ou i, amb l'ajuda d'un pinzell, pintem la superfície dels rotlles. Per finalitzar posem unes quantes llavors de sèsam i pipes per sobre i els posem al forn, prèviament prescalfat a 180º, durant 25 minuts o fins que estiguin torradets.


dimecres, 15 de juny de 2011

Amanida d'albergínia i feta

Cada setmana em passa mes ràpidament. El temps sembla que voli i em fa por no gaudir suficient de cada instant. Des de què va néixer el Boletet, fa quasi un any, que les hores passen sense que ens adonem. Diuen que si les coses van bé el temps va més ràpid, però no creieu que hauria de ser al revés? Potser així gaudiríem més... De totes maneres la vida s'ha de gaudir, i s'ha de viure el present, no sabem el que el futur ens té preparats, i per si de cas no deixem de celebrar que cada dia podem arribar a ser un xic més feliços.  

Avui tornem a ser dia 15 i, com cada més, tenim una cita blocaire amb els nois de la recepta del 15. Aquest més ens han proposat fer una amanida i, per sortir una mica del verd, he optat per utilitzar com a ingredient principal l'albergínia. És un plat senzill que espero que us agradi molt. Al Bolet ha triomfat!



Ingredients: 

1 albergínia
100 g de tomàquets cherry
1 ceba petita
100 g de formatge feta
Orenga
50 g d'avellanes torrades
Oli d’oliva
Popurri de 5 pebres
Ruca
Sal
 


Preparació:

Tallem l'albergínia a rodanxes,  les passem per la graella amb una mica d'oli fins que estiguin tendres i torradetes. Després les reservem. En una paella posem un bon raig d'oli d'oliva, els tomàquets cherry, la ceba tallada a làmines i ho saltegem fins que ens quedi tendre. Per emplatar posem una base d'albergínia, la salpebrem i posem a sobre  la ceba i els tomàquets saltejats. Afegim el formatge feta tallat a daus, les avellanes partides per la meitat i, per acabar, ho salpebrem, tirem un polsim d'orenga i un bon raig d'oli d'oliva. Si volem, per finalitzar el plat, podem col·locar unes quantes fulles de ruca.




dimarts, 14 de juny de 2011

Pastís de nabius i llima

Aquest cap de setmana ha donat per molt, 3 dies de desconnexió per gaudir de la família i d'alguna coseta més. Ahir vam aprofitar per anar a dinar a casa de la Maria i d'en Jairo, dos bons amics que feia dies que no veiem. La Maria és molt bona cuinera, sempre que anem a casa seva estic desitjant veure amb què em sorprèn; a més, com és una seguidora incondicional del món de juju diu que encara s'esforça més pel menú! -Maria: encara que em fessis pa amb tomàquet saps que estaria encantada...-. Aquest cop ens va delitar amb un plat de bacallà molt original, però no us dono més informació, perquè em va agradar tant que un dia d'aquests el publicaré. Quan li vàrem preguntar què podíem portar ella ho va tenir molt clar: les postres. Així que ja em teniu a mi pensant una opció per no fallar-li a la xef. Al final em vaig decidir per un pastís de nabius i llima  -Sí, Eri, tens tota la raó, sembla que tu i jo tinguem accions amb els nabius, les llimes i el sèsam- que ens va sorprendre molt a tots. Té una textura semblant al pastís de formatge i és molt refrescant. Haig de confessar que quan vaig arribar a casa de la Maria i en Jairo els vaig avisar que no les tenia totes amb el pastís, la pinta era molt bona, però respecte al gust no en tenia ni idea de què podia sortir. Aquest és el risc d'experimentar a la cuina, i és que un no sap el resultat fins que el prova, però els 3 crítics em van donar el seu vist i plau, i haig de dir que jo mateixa vaig quedar encantada. Així que us animo a què el feu, és ideal per finalitzar un bon àpat d'estiu i, si us bé de gust, el podeu acompanyar d'una mica de gelat.
 

Ingredients:

1 base de pasta de full
200 g de nabius
2 llimes
4 ous
2 iogurts grecs
4 c/s de melmelada de caipirinha

4 c/s de sucre
410 g de llet evaporada Ideal
Canyella en pols
 

Preparació:

Estenem la base de pasta de full a un motllo prèviament untat amb oli. Amb l'ajuda d'una forquilla punxem la base. Pintem la base amb ou batut i tirem un polsim de sucre i de canyella. La posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 5 minuts. Mentrestant, en un bol, posem 3 ous batuts, els iogurts, la llet evaporada i el sucre i ho remenem bé. Quan estigui tot incorporat afegim el suc de les llimes i la melmelada, i tornem a barrejar-ho. Traiem la base del forn i afegim la mescla que hem preparat. Disposem els nabius per sobre i ho enfornem durant 30 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, traiem el pastís i el deixem refredar a temperatura ambient, després el posem a la nevera durant un mínim de 3 hores, encara que és millor si el fem d'un dia per l'altre.




divendres, 10 de juny de 2011

Ous de perdiu perfumats amb alfàbrega

Aquesta setmana la meteorologia no ens ha acompanyat massa, com a mínim a Barcelona. Semblava més que estiguéssim al mes d’octubre que no pas al de juny. Si hi ha una cosa que m’agrada a aquesta època de l’any és poder estar a una terrasseta fent l’aperitiu mentre el sol ens regala uns quants raigs que fan enrossir les nostres galtes. També m’agrada aprofitar el bon temps per preparar sopars i dinars amb amics on poder gaudir plegats d’unes quantes hores de bona conversa, tafaneries i bona companyia. L’Yves i jo som una parella que ens costa poc muntar trobades amb els amics, de fet us haig de confessar que ja estem preparant el primer aniversari del Boletet!!!. Quan ens ajuntem uns quants m’agrada preparar un àpat compost de diversos plats tipus aperitiu. A vegades és més difícil servir dos plats i postres, pel tema de la logística. Els ous de perdiu són ideals per fer aquest tipus d’àpats, ja que són molt versàtils i donen molt de joc. Avui us proposo un aperitiu molt senzill que pot ser una bona alternativa a les olives a l’hora del vermut. Espero que us agradi.

Abans d'acabar, m'agradaria comentar-vos que si voleu seguir el món de juju através del facebook us heu de fer "fans" -apretar el botó m'agrada que teniu al l'ateral- de la pàgina. El perfil del món de juju només serveix per poder-vos comentar els vostres enllaços -com a pàgina no em deixa-, però no hi ha les actualitzacions del bloc. Així doncs, si no us voleu perdre cap detall, premeu "M'agrada"!!!! Molt bon cap de setmana a tots i fins dimarts, que dilluns és festiu.
 

Ingredients:

Ous de perdiu
1 bitxo vermell
Alfàbrega fresca
Sal d’olives negres
Popurri 5 pebres
Oli d'oliva
 

Preparació:

Posem a una cassola amb aigua bullint els ous i els deixem durant 8-9 minuts. Un cop transcorregut aquest temps, els deixem refredar i els pelem. Mentrestant podem anar posant a un bol, l’oli d’oliva, les fulles d’alfàbrega tallades molt petites i el bitxo també tallat i sense les llavors. Ho salpebrem i ho barregem bé. Amanim els ous i els posem en culleretes. Si voleu els podem preparar amb antelació i deixar-los a la nevera.


 

dijous, 9 de juny de 2011

Pollastre amb nabius i Pedro Ximenez

Ara feia dies que no us proposava cap recepta de pollastre, i això que és una de les carns que més m’agrada. L’altre dia, mentre esperava que l’Yves tornés de jugar a futbol -ara que ha acabat la temporada del seu equip, s’ha apuntat a una lligueta del Barça i a un torneig de 24h amb els Longmingues!!!- vaig pensar que era un bon moment per cuinar. De fet crec que cada nit ho és, però hi ha dies que estic molt més inspirada que altres. Havia comprat unes cuixetes de pollastre i les volia fer al forn, però no volia fer una de les receptes que faig habitualment, així vaig mirar què tenia a la nevera i vaig veure una caixeta amb nabius que havia comprat. Com que últimament ens hem saturat una mica de dolços -tranquils que en seguiré fent!!- vaig pensar que podrien quedar bé amb el pollastre. Només incorporant una miqueta de Pedro Ximenez, un polsim de canyella, que li dóna un toc molt oriental, i una mica de melmelada de gerds -per aconseguir una salsa més interessant- tenim una recepta amb uns contrastos de sabors que ens ha agradat molt. Per molt que us pugui semblar un xic estranya la combinació que he triat -sembla que últimament la poso a totes les entrades aquesta frase, no?- no deixeu de tastar-ho!  Només us diré que si fos per l’Yves encara sucaria pa...
 

Ingredients: 

8 cuixetes de pollastre
150 g de nabius
Melmelada de gerds
½ copa de Pedro Ximenez
2 pomes
Canyella en pols
Oli d’oliva
Popurri de 5 pebres
Sal


Preparació:

Agafem les cuixes, les netegem, les salpebrem i els hi tirem un polsim de canyella. A continuació les posem en una safata per anar al forn amb oli d’oliva –fins que la safata quedi coberta- i les deixem durant 40 minuts a 180º. Recordeu que hem d’anar donant voltes a les cuixetes perquè ens quedin quites dels dos costats. Quan hagin transcorregut 20 minuts, tirem el Pedro Ximenez, els nabius, la poma tallada a trossets i dues cullerades soperes de melmelada de gerds. Amb l’ajuda d’una cullera ho incorporem tot i amb la salsa resultant anem banyant les cuixes fins que s’acabi la cocció –amb un parell de cops serà suficient- per evitar que ens quedin seques. Si voleu que la salsa redueixi més podem deixar a 0 la temperatura del forn i deixar-ho entre 5 o 10 minuts més.



dimecres, 8 de juny de 2011

Timbal de salmó i poma

Les darreres entrades al bloc han estat una mica llamineres i molt calòriques. Molts de vosaltres m’heu comentat que ara que esteu en plena operació bikini hauria de fer plats més sans i equilibrats. Sempre em llegeixo atentament tots els comentaris i intento contestar-los el més aviat possible, encara que últimament tardo una mica més. Doncs bé, fent cas de les vostres recomanacions avui us proposo un plat ben senzill i lleuger a més de fàcil i ràpid. Què més podem demanar? Espero que us agradi.


Ingredients:

4 pomes fuji
200 g de salmó fumat
150 g de formatge semi
150 g de codonyat
Sal d’olives negres
Llavors de sèsam negre
Vinagre balsàmic caramel•litzat
Oli d'oliva


Preparació:

Agafem les pomes, les rentem i les tallem a làmines d'uns 5 mm. Fem el mateix amb el formatge semi i amb el codonyat i comencem a muntar el plat. Primer, una capa de poma, seguidament una de formatge i, per últim, codonyat. Ho repetim un parell o 3 de cops. Coronem el timbal amb un tros de salmó fumat i tirem unes quantes de llavors de sèsam, ho salpebrem i amanim amb vinagre caramel•litzat i un bon raig d’oli d’oliva.

dimarts, 7 de juny de 2011

Pecat de xocolata i cireres

Totes les fruites de color vermell em criden l’atenció, però especialment les cireres. Les trobo tan i tan maques... Tant se val si són vermelles i fortes o gairebé negres... Seria capaç de menjar-me un Kg jo sola. Ara és l’època ideal per poder-ne comprar a bon preu i gaudir molt d’elles, així que hem d’aprofitar i treure-lis partit. La recepta d’avui l’he anomenat pecat de xocolata, però perfectament la podria haver batejat com a bomba de xocolata. Són unes postres ideals pels amants de la xocolata, així que  els que no us faci el pes millor que no us hi acosteu! Us semblarà estrany que hi hagi gent que no li agradi la xocolata, però jo conec a dues noies que no la poden ni veure. La Bàrbara -la meva cunyada- i l’Eli -una bona amiga-. Sempre he pensat que era ben estrany, però per sort hi ha gustos per tot! Espero que us animeu a fer-la, i sé d’uns quants de vosaltres que no deixareu passar l’oportunitat de pecar una miqueta, veritat?


Ingredients pastís:

200 ml de llet
375 g de farina
200 g de sucre
1 sobre llevat Royal
3 ous
200 g de cacau
70 ml d’oli
Rom

 
Ingredients mousse:

210 ml de nata per muntar
3 clares d'ou
150 g de cobertura de xocolata
50 g de sucre glaç
100 g de cireres
2 fulles de gelatina
Sal
 

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem en un bol els ous i el sucre i remenem fins que comenci a emblanquir. A continuació afegim la farina i el llevat, i a poc a poc ho anem incorporant fins que no ens quedin grumolls. Tirem la llet, el cacau i l’oli i seguim remenant. Per últim afegim un bon raig de rom. Pintem el motllo amb oli i introduïm la base que hem preparat. Ens assegurem que ens quedi una superfície homogènia. Ho posem al forn durant 45 minuts, el traiem i el deixem refredar a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Un cop fred, el partim per la meitat i, amb l’ajuda d’un arc metàl·lic, fem les bases per muntar les postres. Per fer la mousse de xocolata, agafem les cireres, traiem els pinyols i les tallem a trossets petits. Posem les clares d’ou en un recipient amb un polsim petitó de sal i les muntem a punt de neu amb l’ajuda d’unes tiges metàl·liques, quan les tinguem pràcticament a punt, afegim el sucre i les acabem de fer -quan girem el recipient i les clares no baixin, significa que estan al punt- i les reservem. Muntem la nata - aquest cop no afegim sucre- i la reservem. Per últim anem incorporant les clares a punt de neu girant suaument amb la nata, la cobertura de xocolata desfeta –al microones o al bany maria- i els trossets de cirera. Un cop ho tinguem afegim les fulles de gelatina, que haurem tingut amb aigua freda prèviament, i ho incorporem amb molt de compte. Passem la mousse als gots on haurem col·locat una base de pastís de xocolata i ho deixem a la nevera un mínim de 4 hores -és recomanable que ho fem un dia abans-. Abans de servir posem unes quantes cireres per sobre i ja tindrem la mousse a punt.


dilluns, 6 de juny de 2011

Cake asturià

Des de ben petita que he tingut la sort de poder viatjar gràcies als meus pares. Cada estiu es preparaven una ruta per poder fer amb cotxe i, així, gaudir de paratges meravellosos, bona gastronomia i, sobretot, poder compartir bons moments plegats. Els primers viatges van ser per tota la península i, quan ja vàrem ser una mica més grans, vam sortir a conèixer Europa. Gràcies a ells tinc l'afició de viatjar, i aquest any amb l'Yves hem decidit que ja és hora que el nostre Boletet conegui món, però això ja serà un altre post... Un dels viatges que recordo amb especial estima gastronòmica va ser el que vam fer al País Basc, Cantàbria i Astúries. D'aquest últim lloc, sobretot, en tinc un record olfactiu, i és que la meva mare, que era una enamorada dels formatges forts, es va encapritxar en comprar un autèntic formatge de cabrales. Ja us podeu imaginar l'olor que va agafar tot el cotxe durant aquell viatge, això sí, ella i la meva germana van gaudir-lo d'allò més.

Quan vaig veure que la Isabel del bloc Aliter Dulcia proposava un concurs per celebrar els seus 1000 seguidors en menys d'un any -això té molt de mèrit!- no vaig dubtar ni un minut en participar. Ella ens proposa que fem una recepta típica asturiana, versionada o amb aliments típics d'allà. Us haig de confessar que he estat durant molts dies informant-me a la xarxa de les receptes típiques asturianes, però veient el nivell de les receptes que s'estan presentant volia fer-ne alguna especial. Si ja coneixeu el seu bloc sabreu que ella és una gran amant dels pans i les masses, així que pensant-m'ho molt vaig arribar a la idea de fer aquest cake asturià. Li he posat aquest nom perquè l'he fet amb productes típics d'allà, com el xoriço, la sidra, el formatge i la poma, i evidentment m'he pres la llibertat de donar-li un toc especial -sabeu que no puc estar-m'hi de combinar ingredients-. El sabor ha estat sorprenent fins i tot per a mi, ja que si sóc sincera mentre barrejava tots els ingredients no estava massa segura del resultat que obtindria. Espero que us animeu a fer-lo i, sobretot, que la Isabel accepti aquesta nova versió de cake.


Ingredients:

1 iogurt natural
375 g de farina
50 g de sucre
250 g de formatge curat
1 sobre de llevat Royal
1 c/p de sal
3 ous
50 ml d'oli d'oliva
100 g de xoriço
Pipes pelades
Sucre morè
1 poma golden
Popurri de 5 pebres
Orenga
Sidra


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, el iogurt, la farina, el sucre, la sal, el llevat i l'oli i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem el xoriço, el formatge i la poma a daus petits i ho afegim a la barreja anterior i tirem un polsim de pebre, una mica d'orenga i un bon raig de sidra. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sucre morè, un polsim d'orenga i un bon grapat de pipes pelades, tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts, a la safata del mig i amb l'opció de ventilador. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-lo.


divendres, 3 de juny de 2011

Els rul·los de la Fletcher

De ben petita que m’encanten els llibres i les pel·lícules de por i/o misteri, sobretot si hi ha un assassinat per investigar. La culpable de tot això és de la meva besàvia Pilar. A ella li encantava aquest tipus de pel·lícules i feia que la meva mare l’acompanyés. Llavors la meva mare es va anar aficionant i, clar, com la Moni i el meu pare no són massa valents, doncs em va tocar a mi. Encara recordo com si fos ara, els cops que ens havíem quedat mirant la televisió fins ben entrada la matinada mirant una pel·lícula de por! Quins temps, i quins records, això sí, haig de confessar que quan anàvem a dormir sempre miràvem a darrere per si de cas... També sóc aficionada a totes les sèries d’intriga. Vaig créixer amb l’inspector Colombo, l’Espantaocells i la sra. King i, com no, amb la meva estimada Jessica Fletcher. Qui no recorda a aquesta encantadora escriptora capaç de resoldre tots els casos que se li presentaven. Ella sempre tenia el do de l’oportunitat per estar present a l’escena del crim. Doncs bé, resulta que no sóc l’única fan blocaire d’aquesta investigadora. La Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Paula -Bon Tiberi-, la Moni -Coses de Llàbiro- i jo tenim en comú que ens encanta aquesta intrèpida investigadora i, sobretot, xafardejar la gastroesfera i comentar-la. Ja podeu començar a imaginar el munt de mails a munt i avall que ens hem arribat a escriure. No fa falta que us presenti a cap d’elles perquè tots vosaltres les coneixeu, però per si hi ha algun despistat us aconsello que no us perdeu els seus blocs! En un dels molts mails que ens hem escrit va sorgir el nom “Els rul·los de la Fletxer”, la veritat és que ni recordo com va ser, però el que sí recordo és que ens vam anar engrescant i aquest nom es va convertir en un nou repte! Avui és el dia que veuen la llum els nostres rulos. L’únic requisit que ens hem marcat és que tingui forma de rul·lo, la resta és lliure interpretació de la cuinera. La meva proposta són uns rigatoni (macarrons gegants) farcits amb una crema de formatge i melmelada de caipirinha i banyats amb xocolata. Us pot semblar estrany, però us recomano que no dubteu en fer-los, els convidats es quedaran ben sorpresos de que els hi serviu una pasta com a postres. Espero que us agradi i us convido a visitar els altres rulos de la Fletxer, jo hi aniré ara mateix!


Ingredients 12 unitats:

12 rigatoni
200 g de formatge fresc tipus Quark
250 g de cobertura de xocolata
75 ml de llet descremada
2 llimes
Canyella en pols
Popurri 5 pebres
100 g crocant d’ametlla
Maduixes


Preparació:

Posem una cassola amb aigua al foc i, quan aquesta comenci a bullir, tirem els rigatoni -és aconsellable posar-ne algun més per si es trenquen- i els deixem coure uns 17 minuts. Mentrestant, en un bol, posem el formatge fresc i unes quantes cullerades de melmelada -dependrà del color i sabor que vulgueu obtenir-, i ho remenem a poc a poc fins obtenir una textura fina i homogènia. A continuació ho deixem a la nevera durant 1 hora perquè qualli una mica. Traiem els rigatoni de l’olla, els colem i els passem per aigua freda, per evitar que s’enganxin, i amb l’ajuda d’una cullera els farcim amb la mescla de formatge i melmelada que hem preparat. Per fer la cobertura de xocolata posem la xocolata a trossets amb la llet, en un bol, al microones durant 1 minut o, si ho preferim, ho podem fer al bany Maria. Remenem bé fins que no hi hagi cap grumoll. Afegim un rajolí de suc de llima i ho tornem a barrejar. Per a la presentació posem uns 3 o 4 rigatoni farcits al centre del plat, tirem la cobertura de xocolata per sobre i a continuació tirem un polsim de canyella, un xic de pebre recent mòlt, una mica de pell de llima ratllada, un grapat de crocant d’ametlles i ho acabem guarnint amb un parell de maduixes.



dijous, 2 de juny de 2011

Melmelada de caipirinha de maduixa i mango

Sembla que últimament m’he aficionat a fer melmelades, i tot és gràcies a Memòries d’una cuinera! Són tan senzilles i el resultat és tan bo que no tenim excusa per no animar-nos a fer-ne. Avui en dia al mercat podem trobar una gran diversitat, tant realitzades amb fruites o amb verdures -i quina d’elles és més bona!-. El passat dia 11 de maig va ser Sant Ponç, i a Barcelona -com suposo passa a moltes més localitats- és tradició que al carrer Hospital es col·loquin tot de parades que venen herbes, mels, melmelades i fruita confitada, entre d'altres coses. Aquest va ser el primer cop que ens animàvem a anar-hi i va ser molt divertit! Hi havia moltíssima gent i era una mica complicat circular pel carrer, però el Boletet, l’Yves i jo no ens vàrem perdre l’oportunitat de xafardejar una mica per les paradetes a veure si ens firàvem. Evidentment va caure alguna que altra coseta. Una de les parades que més em va cridar l’atenció va ser una de melmelades que estava ubicada a la Rambla del Raval. N'hi havia de totes les classes i les combinacions imaginables. Els meus ulls van anar directes a un pot que posava: melmelada de mojito! La vaig trobar d’allò més original.  Cert és que aquesta beguda no és de les meves preferides, però en canvi la caipirinha m’encanta, així que vaig decidir que algun dia faria una melmelada de caipirinha. No fa massa que vaig comprar una caixa de maduixes i no sabia ben bé què fer, fins que la llumeta del meu caparró es va encendre! I aquí teniu la melmelada. Una combinació excel·lent que us farà gaudir d’allò més. A més és un bon complement per fer d'altres postres, demà en tindreu un exemple! Espero que us agradi.


Ingredients:

700 g de maduixes
300 g de mango
400 g de sucre
2 llimes
Cachaça


Preparació: 

Agafem les maduixes i el mango pelat, els tallem a daus petits i els posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc de les llimes i la seva pell ratllada i un bon raig de cachaça. Ho cuinem, durant 40 minuts, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem la melmelada en un pot de vidre, prèviament esterilitzat, i la deixem refredar a temperatura ambient.



dimecres, 1 de juny de 2011

Camembert aromatitzat amb herbes al forn

Quan vaig veure aquesta recepta a un llibre que es diu "500 aperitivos", de l'editorial Blume, -i que evidentment em vaig comprar- vaig pensar que aquest plat havia d'estar boníssim. El formatge m'encanta, ja us ho he comentat en diverses ocasions, i si és fos o calent encara més. La recepta d'avui és supersenzilla i la podeu condimentar amb el que més us agradi. En el meu cas m'he servit d'unes herbes aromàtiques que han potenciat el sabor del camembert, convertint-lo en un aperitiu irresistible que no us podeu deixar perdre. Us animeu?


Ingredients:

1 camembert en caixa de fusta
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Romaní
Farigola
Orenga


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Agafem el camembert i li traiem la primera capa. A continuació tirem un polsim de romaní, una mica de farigola i orenga. Ho salpebrem i tirem un rajolí d'oli d'oliva. Ho deixem a la safata de dalt del forn durant 20 minuts -dins de la caixa de fusta revestida amb un tros de paper pel forn- i, en acabat, ho servim immediatament. Es pot acompanyar de torradetes o trossets de pa.