>

divendres, 30 de setembre del 2011

Petit Suisse

Quants Petit Suisse us donaven quan éreu petits? A mi me'n donaven dos, encara que crec que no em va servir massa, perquè la meva alçada no és per tirar cohets.

Quan les noies de Film & food ens van proposar, per aquest mes, cuinar una recepta que ens fes viatjar en el passat i recordar el menjar que més ens agradava de petits... ho vaig tenir difícil. Així com amb la roba recordo perfectament que el meu conjunt preferit era una camisa i una faldilla a quadrets de colors blaus i groc i un xandall de la Kitty -que teníem igual la Moni i jo-, amb el menjar m'ha costat decidir-me, i no ha estat per no recordar-ho, sinó que es que m'agradaven moltes coses: l'arròs amb llet de la iaia, els macarrons de la mama, les farinetes de la padrina… i un munt de plats que us podria enumerar ara mateix. Però voleu saber quin era el plat que més m'agradava en realitat? El fetge amb tomàquet i ceba. Quan la meva mare el feia per dinar jo era feliç, i en canvi ara no el puc ni veure. M'hauré tornat més exquisida? Doncs no ho sé, però la realitat és que no puc veure ni el fetge, ni els ronyons ni tots els derivats d'aquest tipus de menjar.

Al final m'he decantat per l'opció de fer Petit Suisse -actualment Danoninos-. Més o menys tenia clara la recepta, però per si de cas en vaig comprar per veure els ingredients que portaven: formatge cremós -m'he decantat pel mascarpone, encara que si preferiu Quark o similar també us quedarà bé-, concentrat de maduixa, sucre, llet, nata -he optat per eliminar-la-, aromes i conservants. El resultat del meu experiment és molt satisfactori -li podeu preguntar al Boletet! Si fos per ell encara n'estaria menjant- I, tot i que no és 100% igual, s'assembla molt al original, ho podeu comprovar vosaltres mateixos! Espero que us agradi.

Molt bon cap de setmana a tots! Ens veiem la setmana que ve, que serà molt especial...


Ingredients per a 4 uts.:

300 g de mascarpone
2 c/s de melmelada de maduixes
3 c/p de sucre
1 c/c d'aroma de vainilla
50 ml de llet descremada
Colorant vermell alimentari



Preparació:

En un bol afegim el mascarpone i la llet i ho anem incorporant a poc a poc -millor si ho fem manualment, ja que aconseguirem que quedi més cremós-. A continuació afegim dues cullerades soperes de melmelada de maduixa, 3 cullerades de postres de sucre i una cullera de cafè d'aroma de vainilla. Ho seguim incorporant a poc a poc fins obtenir una mescla cremosa. Per acabar afegim unes gotes de colorant alimentari de color vermell. Ho posem en uns gotets i els deixem a la nevera durant un parell d'hores perquè acabi de quallar.



dimarts, 27 de setembre del 2011

Pollastre amb escamarlans (mar i muntanya)

Seguint amb les celebracions especials del mes de setembre, avui em toca a mi: és el meu aniversari. Molts de vosaltres ja ho sabeu perquè les Rul·leres -la Moni, la Sandra i la Paula- ahir a les 12 de la nit, van publicar una entrada molt especial versionant una de les meves receptes: el pastís de mascarpone i fruits vermells. A aquella hora estava mirant alguns blocs i la meva sorpresa va ser que al panell d’actualitzacions vaig veure una entrada que s’anomenava Judith’s cheescake. Crec que només obrir la primera entrada ja van començar a brotar les llàgrimes per la meva cara. En alguna ocasió us he comentat que al Bolet som molt ploraners, ens emocionem fàcilment... Les tres han fet unes entrades fantàstiques on m’han deixat pels núvols, es nota que són les meves amigues, oi?
 
Això només va ser l’inici d’un dia meravellós, ja que des de les 12 -l’hora de la ventafocs- els meus perfils de facebook, l'e-mail, el telèfon i el bloc no han parat de rebre felicitacions per part vostra, i hi ha hagut algunes blocaires que m’heu felicitat en les vostres entrades...Sou molts els que m’heu fet sentir afortunada i estimada, crec que si fos per mi no hi hauria sequera al món!
 
Com no podia ser d’una altra manera, quan m’he llevat els meus dos amors m’han rebut amb els braços oberts cantant “moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem mama, moltes felicitats”. L’Yves tenia un somriure radiant i els seus ulls brillaven d’emoció per poder compartir amb l’Àitor aquest moment. I l’Àitor estava pletòric de poder ballar i acompanyar amb palmes al seu papa, m’hagués encantat ensenyar-vos-ho per una petita finestra, però haureu de conformar-vos amb la meva crònica.
 
Com que aquest és un bloc culinari i l’ocasió s’ho val, ahir a la nit vaig decidir preparar la meva versió de mar i muntanya per a Memòries d’una cuinera. Com haureu vist, finalment, m’he decantat per la recepta més típica de pollastre i escamarlans. Vaig estar rumiant moltíssimes propostes, però l’Yves em va ajudar a decidir. Ara, guarnirem la taula amb les millors gales, i degustarem aquest plat típic de la gastronomia catalana amb un vi ben fred, i com no, bufaré ben fort les espelmes, amb els ulls tancats i demanaré 3 desitjos -així m’ho van ensenyar a casa-, ja explicaré si se m’han complert...
 
Moltíssimes gràcies a tots per fer que aquest dia fos tan especial!!! heu aconseguit que no hagi perdut el somriure en tot el dia...
 

Ingredients per a 4 persones: 

8 cuixes de pollastre
16 escamarlans
500 ml de caldo de pollastre
1 ceba petita
2 grans d’all
200 g de tomàquet fregit
5 avellanes torrades
5 ametlles torrades
5 pinyons
2 bastonets de pa
2 fulles de llorer
Orenga
Farigola
Sal
Pebre
Oli d’oliva
 

Preparació:

Agafem les cuixes de pollastre, les netegem i les salpebrem. A continuació les posem en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva i les rossegem durant uns minuts. Les retirem i les posem en una safata per anar al forn. A la mateixa paella on hem fregit el pollastre, posem la ceba i els grans d’all tallats a trossets. Ho deixem un parell de minuts i, mentrestant, preparem la picada. Posem ametlles, avellanes, pinyons i bastonets al morter i ho piquem tot. Ho afegim a la paella, ho incorporem bé i ho deixem 1 minut. Per últim, afegim el tomàquet fregit i un polsim d’orenga i ho deixem sofregir un parell de minuts. A continuació barregem aquest sofregit amb el caldo de pollastre, ho avoquem a la safata on tenim reservades les cuixes i afegim els escamarlans juntament amb les fulles de llorer i la farigola. Ho deixem durant 30 minuts a 180º remenant de tant en tant. Després baixem la temperatura del forn a 100º i ho deixem 20 minuts més. Abans de servir separem la salsa obtinguda i la passem pel minipimer per obtenir una salsa més cremosa -si fos necessari la reduïm en una cassola-  A l’hora de servir posem en un plat dues cuixes de pollastre i 4 escamarlans, i ho banyem amb la salsa.






dijous, 22 de setembre del 2011

Magdalenes

Sembla que tothom està feliç perquè s'acaba l'estiu i comença la tardor, però jo us haig de confessar que sóc més de calor que no pas de fred. Estaria hores i hores estirada en una gandula prenent el sol, però no patiu que porto protecció solar alta! Aquest any ha estat un estiu ben estrany. Fins fa molt poquet no hem tingut unes temperatures dignes d'aquesta estació, però pels comentaris que sento al carrer, i sobretot els que esteu deixant als blocs, veig que tothom està encantat amb l'arribada del fred.

Per a mi la tardor és sinònim de pluja, fred, foscor i, perquè no dir-ho, tristesa… Tot i ser una persona riallera i que intento trobar el cantó positiu a tot, no puc evitar estar una mica més trista quan veig que els arbres comencen a perdre les seves fulles -igual que li passa al meu cabell-. Els dies són més curts, i la gent canvia els colors vius de les seves vestimentes per colors foscos. Per això m'encanta la primavera i l'estiu, on els colors vius i alegres inunden qualsevol racó de la ciutat.

Aprofitant que a partir d'ara ja no vindrà tant de gust estar al carrer prenent una caipirinha, us deixo la recepta d'unes magdalenes que són ideals per fer un berenar amb bona companyia. A casa el Boletet les ha tastat i no us podeu imaginar com li han agradat! Ara ja ha començat a menjar trossets, i les galetes i les magdalenes li encanten! per això com a mínim que siguin casolanes, no? També és una bona recepta per fer amb nens, i així fer-los sentir una miqueta més grans i importants. Us animeu? 


Ingredients:

1 iogurt natural
375 g de farina
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
1 sobre de llevat Royal
50 ml de llet
Essència de vainilla
3 ous
50 g de crocant d'ametlla 


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el iogurt, el llevat i l'oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa homogènia. Seguidament afegim la llet, juntament amb l'essència de vainilla, i ho remenem. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent, i un grapat de crocant d'ametlla. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts. 



dimarts, 20 de setembre del 2011

Didalets de botifarra trufada i cloïsses (mar i muntanya)

Aquest mes l'Yves se m'ha avançat a la proposta de Memòries d'una cuinera, i és que jo encara segueixo indecisa en saber què faré; en canvi, ell a la que va veure la proposta d'aquest mes ho va tenir clar. La Loles té dues versions de mar i muntanya. Una és la més tradicional de pollastre i escamarlans, i l'altra és la versió que avui us presento: de botifarra i cloïsses. Aquesta és la que té més èxit i és la més utilitzada en dinars familiars! A més de ser una recepta senzilla és un plat exquisit on l'únic requisit és utilitzar productes de qualitat. 

Com ja sabeu, aquest mes a Memòries d'una cuinera us proposem cuinar mar i muntanya. La recepta típica que combina carn i peix, però si ens voleu fer arribar les vostres propostes, l'únic requisit indispensable és que vosaltres utilitzeu un producte del mar combinat amb un de la muntanya, fent la vostra versió. Alguns de vosaltres sou vegans, d'altres teniu blocs dolços o de cuina innovadora, per enumerar uns quants, però no oblideu que a Memòries d'una cuinera no us obliguem a seguir cap recepta, per això ens encantaria que els blocs que no vulgueu fer una recepta del més pur estil tradicional -però que en canvi us agradaria participar- deixeu volar la vostra imaginació i ens feu arribar les vostres receptes. Teniu de temps fins el dia 28. Us hi esperem!

Per últim, m'agradaria acabar aquest post, agraint-vos a tots vosaltres el vostre suport i, sobretot, els vostres vots als Premis blocs Catalunya 2011. Ja us ho vaig avançar al Facebook i al Twitter, però us ho volia dir per aquí: hem quedat finalistes!!! Sí sí, com ho llegiu. El bloc de l'Yves Amb idees a la llengua i El món de juju estem entre els 3 blocs finalistes que opten al guardó de millor bloc en català en les categories de literatura i de gastronomia, i és gràcies a vosaltres!!! Moltíssimes gràcies de tot cor, sense vosaltres no hagués estat possible. La decisió final serà del jurat del Stic.cat i el proper dia 1 sabrem el resultat, fins aleshores tothom a creuar els dits!!! ;)


Ingredients:

1 kg de cloïsses
250 g de didalets de botifarra trufada
1 gra d'all
75 ml de cava
Sal
Popurri de 5 pebres
Julivert
oli d'oliva


Preparació:

Posem les cloïsses a una paella a foc alt, i les deixem que es vagin obrint. Mentrestant, a una altra paella, posem un bon raig d'oli d'oliva i, quan aquest estigui calent, afegim el gra d'all i els didalets de botifarra i ho saltegem. Transcorreguts uns 10 minuts, baixem una mica el foc i afegim les cloïsses, el cava, ho salpebrem i tirem un polsim de julivert picat. Ho deixem a foc mig durant uns 10 minuts més, i ho anem saltejant de tant en tant. 




diumenge, 18 de setembre del 2011

Cupcakes de limoncello

"…Well surprise, surprise, come on open your eyes and let your love shine down. Well today is your birthday, we've traveled so far we two, so let's blow out the candles on your cake and we'll raise a glass or two and when the sun comes out tomorrow, it'll be the start of a brand new day, and all that you have wished for I know will come your way…". Bruce Springsteen.

Doncs sí! Avui també toca cantar una cançó d'aniversari i tots els components del Bolet ho fem ben fort perquè arribi fins a Mallorca, i és que la nostra estimada Paula avui fa anys i, com no podia ser d'una altra manera, les rul·leres de la Fletxer li volem fer una entrada especial i ben dolça perquè en aquest dia tan senyalat ho puguem celebrar juntes, ni que sigui a la distància.

Quan vaig decidir començar el bloc, ja fa quasi un any, no em podia imaginar que arribaria a crear uns vincles tan i tan especials amb molta gent. Després de tot aquest temps, us he conegut a molts de vosaltres gràcies als vostres blocs, comentaris i algun que altre e-mail. Uns sou d'aquí i uns altres d'allà, però gràcies a la xarxa les distàncies són més curtes i sembla que estiguem més a prop.

La Paula, encara que no fa falta que us la presenti, és una persona dolça, noble, innocent, amb el do de la justícia molt present en la seva personalitat i sobretot molt divertida. Després d'un munt d' e-mails intercanviats, molts comentaris i alguna que altra confessió, us puc assegurar que és una persona que val la pena mantenir-la ben a prop i no deixar-la escapar! Gràcies Paula per ser com ets i, sobretot, per tenir cura de les gavines.

Des del Bolet ens agradaria que bufessis ben fort aquesta espelma perquè els teus somnis es facin realitat, estem convençuts que ben aviat es compliran. Com bé dius tu, aquesta vida és pels valents i emprenedors, així que tanca els ulls i bufa ben fort! Moltíssimes felicitats bonica.

Un dels seus pastissos preferits és amb lemon curd i merengue, així que quan vaig estar pensant què li podria fer pel seu aniversari se'm va ocórrer fer aquests cupcakes de limoncello. El gust de la llimona és molt suau i refrescant i el frosting de mascarpone us asseguro que és una perdició. A més és tan fàcil de fer que no teniu excusa. Espero que us agradi, molt bon cap de setmana!


Ingredients muffins:

1 iogurt de llimona
375 g de farina
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
1 sobre llevat Royal
50 ml de limoncello
1 llimona gran
3 ous
50 g de crocant d'ametlla 


Ingredients frosting:

250 g de mascarpone
Limoncello
Colorant alimentari de color groc
3 c/p de sucre


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el iogurt, el llevat i l'oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa homogènia. Seguidament afegim el suc de la llimona i la pell ratllada -només la part groga-, juntament amb el limoncello. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent, i un grapat de crocant d'ametlla. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts. Mentrestant anem preparant el frosting. Posem el formatge mascarpone en un bol, amb 4 cullerades de postres de sucre, un bon raig de limoncello i unes gotes de colorant alimentari -en aquest cas de color groc-. Amb l'ajuda d'una cullera ho remenem a poc a poc per obtenir un frosting cremós. Per decorar el cupcake ens ajudem d'una màniga pastissera i fem petites flors -o el motiu que més ens agradi-. Els deixem reposar a la nevera durant un mínim de 30 minuts i 5 minuts abans de degustar-los els traiem perquè estiguin més cremosos.




dijous, 15 de setembre del 2011

Escabetx de figues i mango


Doncs ja hi tornem a ser! Som dia 15 i els nois de Els fogons de la Bordeta, la Sandra i el Xavi, ens han proposat fer escabetx. Haig de confessar que és el primer cop que el faig, ja que a casa no som massa amants d'aquest tipus de "conservant". Per això, quan vaig veure que aquest mes ens proposaven cuinar escabetx vaig tardar uns quants dies a decidir-me. Recordava que la meva mare cuinava sardines en escabetx, i que a tothom li agradava molt, menys a mi, i és que no suporto les sardines. Sabeu que sóc amant dels experiments, i aquest cop no ha estat una excepció, però per sort ha sortit bé. El sabor m'ha recordat al del chutney i és que és molt similar. Us aconsello que us atreviu a experimentar amb l'escabetx, ja que podeu obtenir molt bons resultats. De moment us deixo amb la meva recepta, a veure què us sembla.

Avui les components dels rul·los de la Fletxer estem de celebració, i és que el nostre Xarvly  està d'aniversari!!! Aquest noi amb aire d'ingenu i cara de bon nen resulta que fa anys. Així que les seves "nenes" no podem deixar passar l'ocasió per felicitar-lo. Espero que siguis molt feliç en un dia tan especial. I, tot i que la festa grossa serà dissabte -que ens ho ha xivat un ocellet-, espero que avui et mimin molt, que t'ho mereixes! Sobretot desitjo que no perdis aquest humor que tant ens agrada… Ets únic! ;)


Ingredients:

1 mango
10 figues
1 ceba petita
2 grans d'all
2 fulles de llorer
Farigola
Oli d'oliva
Vinagre
Mel 
Sal
Pebre


Preparació:

Posem un bon raig d'oli d'oliva en una paella, i quan aquest estigui calent afegim la ceba tallada a làmines. La deixem enrossir una mica. Mentrestant tallem el mango a daus i les figues per la meitat. Un cop les tinguem, ho afegim a la paella, ho anem remenant amb una cullera de fusta i, quan estigui enrossit afegim un bon raig de vinagre, les fulles de llorer i un manat de farigola, uns grans de pebre, un polsim de sal i una cullerada de mel. Ho deixem a foc lent durant un parell de minuts i, quan veiem que hagi espessit una mica, ho retirem del foc. Ho passem a un recipient perquè es refredi a temperatura ambient i, després, el reservem a la nevera. Us aconsello fer-ho el dia abans, ja que els sabors guanyen en aroma.



dimecres, 14 de setembre del 2011

Pastís de formatges, portobellos i pera

Un dia algú em va dir que la passió en una relació només dura 3 anys. Avui, després d’onze anys amb l’Yves, m’atreviria a mirar a la cara a aquella persona i dir-li que segurament ell  mai havia estat enamorat de debò. És evident que en una relació hi ha dies dolços i dies agres, dies feliços i dies tristos, dies blancs i dies negres... Però què seria d’una relació si cada dia fos igual? Potser sí que llavors no hi hauria ni passió, ni màgia i res no tindria sentit.

Doncs seguint amb les celebracions especials durant el mes de setembre... Avui dia 14 fa 11 anys que l’Yves i jo vàrem decidir que els petons eren millor en persona! Doncs sí, com ho esteu llegint. La nostra història és una mica especial, ja que sense les noves tecnologies no hagués estat possible. Ens va presentar un amic a la festa major del poble, i tot i que la primera impressió no va ser d’amor a primera vista, ell es va quedar amb la imatge d’una noia riallera amb una jaqueta, digna de les Spice girls, que no parava de ballar, i jo em vaig quedar amb una imatge molt irreal d’ell, estava convençuda que era un “pijo” -res més lluny de la realitat...-. Unes setmanes més tard ens vàrem retrobar, va ser una nit moguda, en la que el gel va jugar un paper important i el meu humor no era el millor. Uns dies més tard em va demanar disculpesr via sms -pels qui no em coneixeu personalment us puc assegurar que sóc molt tossuda i que costa molt fer-me canviar d'idea- i les vaig acceptar.

Així va ser com va començar tot, sms, mails i trucades a totes hores, i clar us podeu imaginar que l’economia d’un estudiant i la d’una becària no era gaire alta, així que vam decidir que millor quedar i xerrar en persona. Vam quedar per anar a veure una peli de nens a les 5 de la tarda -Chicken run-, jo tenia un sopar i no podia quedar més tard. Com que no volíem endarrerir la nostra cita vam pensar que seria divertit... Recordo que vaig estar hores i hores davant l’armari per trobar alguna cosa digna per la primera cita, i us puc assegurar que ell va fer el mateix!

Després d’aquell dia crec que han estat pocs els dies que no hem estat plegats, i espero i desitjo poder estar al seu costat durant molt i molt de temps, ja que és un pilar molt important per a mi. Sempre està al meu costat, faci sol o nevi... T’estimo!!!!

Avui us deixo una recepta d’un pastís salat amb una combinació de formatges, bolets i un toc sorprenent que li dóna la pera; us anirà molt bé per a qualsevol tipus de celebració. Tot i que ja sabeu que no sóc gens amant dels formatges forts, en aquest cas el formatge blau li dóna molta personalitat al pastís. Espero que us agradi!


Ingredients:

1 base de pizza fresca*
2 peres conference
3 ous
1 pot de llet evaporada ideal
250 g de mató
150 g de formatge blau
200 g de bolets portobello
Sal
Pebre

* per a la base també es pot utilitzar pasta de full.


Preparació:

Batem els ous en un bol, a continuació afegim la llet evaporada, un polsim de sal i de pebre, ho remenem bé, i afegim els formatges esmicolats, els bolets tallats a làmines i les peres tallades a trossets sense pell. Untem un motlle amb una mica d'oli –per evitar que se'ns enganxi la base-, estenem la base de pizza fresca, procurant que no quedi cap forat. A continuació, afegim la resta d'ingredients i ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar una mica i el posem a la nevera un mínim de dues hores, encara que si el feu el dia abans quallarà millor. Per servir-l’ho es pot optar entre fred o calent, això ja dependrà de vosaltres!




divendres, 9 de setembre del 2011

Pastís invertit de formatge i mores

“Parabéns a vocè, nesta data querida, muitas felicidades, muitos anos de vida. Hoje é dia de festa, cantam as nossas almas, para a minina Catarina, uma salva de palmas...”
Aquesta és la cançó que d’aquí a unes hores, si tot surt bé, li cantarem a la nostra estimada fillola, la Catarina.

Quan us vaig presentar la recepta del magret d’ànec amb reducció d’Oporto us explicava que tinc la immensa sort de ser padrina per partida doble! Doncs bé, seguint amb les celebracions especials d’aquest més, avui li toca a la nostra minina. Avui fa dos anys que aquesta nena riallera, simpàtica, amant de les cuinetes i divertida companya de joc del Boletet va néixer. El 9 del 9 del 2009 va decidir que era moment de conèixer món i tot feia indicar que seria una nena molt i molt especial. La distància no permet que la puguem veure tant com ens agradaria, i exercir de bons padrins -l’Aina ho té més fàcil!-, però intentem fer-ho el millor que podem. Gràcies a les noves tecnologies sembla que les distàncies són més curtes, i també gràcies a la meva estimada Inês, la seva súperfashion mami -una persona molt i molt especial per a mi- que no para d'enviar-nos fotos i vídeos perquè no ens perdem cap detall.

Al Bolet ja ho tenim tot preparat per quan pleguem de treballar: anirem a buscar l’avió que ens portarà a retrobar-nos amb els nostres amics en un dia tan especial com avui, ja estem desitjant poder-li cantar la cançó en persona -és tradició que la cantem l’Yves i jo, cada cop que els nostres amics fan anys!!!- i sobretot omplir-la de petonets -ja sabeu que ens agrada molt de donar-ne, i rebre'n-.

La recepta d'avui és ideal pels amants dels pastissos de formatge que no volen tardar més de 10 minuts en preparar-lo! És una recepta que he tret del llibre "Todo sobre el queso", de la Fiona Beckett, i que he adaptat als nostres gustos, ja que la recepta original portava lemon curd i les galetes s'havien de coure al forn.

Si voleu veure una altra versió d'un pastís de mores i formatge no us perdeu l'entrada de la Moni -coses de Llàbiro- d'avui, és boníssima.

Espero que gaudiu del cap de setmana! Us espero la propera setmana... 


Ingredients per a 4 persones:

6 galetes tipus digestive
250 g de formatge mascarpone
1 c/s de sucre
200 g de mores
Llet semidesnatada
Mel de taronger
2 llimes
Mel 


Preparació:

En un recipient posem el formatge mascarpone, el sucre, el suc d'una llima, un rajolí de llet -perquè ens quedi més cremós- i ho barregem fins obtenir una crema fina. A continuació ratllem la pell de les dues llimes i ho incorporem a la crema. Als gots que ho vulguem servir, repartim les mores, posem la crema de formatge i amb un film transparent ho tapem i ho deixem refredar a la nevera durant una hora com a mínim. Per la presentació final esmicolem les galetes tipus digestive, les posem per sobre i les acabem banyant amb una miqueta de mel. És important que aquest pas el feu just abans de servir, ja que sinó les galetes estarien toves en comptes de cruixents.



dimecres, 7 de setembre del 2011

Estels de xocolata i quicos

El mes de setembre és un mes molt especial. Hi ha moltes coses bones a celebrar, i alguna que és millor no recordar... A mesura que passa el temps els dies es van omplint amb anotacions a l’agenda, i és que aquesta cada cop té més cosetes: aniversaris de grans i de petits, d’amor i de mancances, i sobretot de fer anys, però poc a poc ho anireu descobrint.
 
Avui és un d’aquests dies on hi ha alguna coseta a celebrar; i no és que sigui dia 7 - m’encanta aquest número-. Sinó que avui una persona molt i molt especial fa anys. L’Anna és una persona riallera, estrovertida, noble, creativa i un munt d’adjectius que no pararia d’enumerar, però per sobre de tot és una bona amiga amb la qual em passaria hores i hores xerrant. Ens coneixem des de que som petites, tot gràcies a les llargues temporades que vam passar al poble on gaudíem dels jocs, de les excursions amb bicicleta i, sobretot, de les nostres paradetes a Sant Antoni amb productes fets amb fang i plastilina! Que només abandonàvem a l’hora de berenar.
 
L’amor ha volgut que aquesta jove i inquieta dissenyadora gràfica s’anés a viure a Cadaqués, un poblet meravellós de la Costa Brava que, pels que no hagueu estat mai, us animo a que visiteu. Aquest estiu la seva vena més creativa ha fet que l’Anna engegui el seu propi negoci. Es tracta d’ una petita botiga al centre històric d’aquest poble, on hi podreu trobar samarretes, tovalloles i xancles que ella mateixa ha dissenyat; i algun que altre complement –una temptació per a qualsevol dona- de joves dissenyadors.  Us deixo l’enllaç de Onegraphicgirl, el seu petit somni fet realitat.
 
Des d’aquí m’agradaria desitjar-li que avui -i sempre- sigui molt feliç i segueixi somniant com fins ara. I sobretot que es prepari perquè queda molt i molt poquet perquè la família Bolet l’omplim de petons! De moment t’hauràs de conformar amb aquests estels de xocolata virtuals, però ja pots comptar que alguna cosa dolça et caurà... Moltíssimes felicitats! Ens veiem aviat...
 
La recepta d’avui és fruit de la casualitat, i és que la meva vena més galetaire volia experimentar amb unes cookies de xocolata, però no sé que vaig fer que més que cookies són uns pastissets molt i molt llaminers. El seu interior esponjós és més semblant a un cake que no pas una galeta, però no patiu que seguiré practicant...


Ingredients: 

100 g de farina integral
100 g de farina de rebosteria
80 g de margarina vegetal
40 g de sucre morè
40 g de sucre normal
50 g de perletes de xocolata
30 g de quicos
1 c/c de llevat
1/2 c/c de sal
1 c/c de bicarbonat
Sucre glaç
1 ou
Rom
Llet
 

Preparació:

Posem la margarina a un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu es pot posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb els sucres. Afegim l'ou i, quan estigui tot incorporat, afegim les farines, la sal i el bicarbonat, les perletes de xocolata i els quicos triturats. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet i un de rom i tornem a remenar. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i les xafem una mica. Les col·loquem a la safata del forn deixant espai entre elles -perquè creixen-, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les coem durant 15 minuts, les retirem i amb l'ajuda d'un tallador de galetes obtenim la forma dels estels, les deixem refredar a temperatura ambient i abans de servir les empolvorem amb sucre glaç.



 

dilluns, 5 de setembre del 2011

Nachos amb salsa picant

Sembla que a poc a poc anem tornant a la normalitat. Tots els integrants del Bolet ja anem a l'escola i treballem, els partits de futbol han tornat -de moment només en format "pretemporada"-, els menús intentem que siguin una mica més lleugers, tornem a llevar-nos aviat, i un munt de coses que vosaltres mateixos esteu experimentant, oi? Però el que no hem fet es perdre les ganes de fer els nostres aperitius. No hi ha res millor, després d'una jornada laboral i haver gaudit d'una bona estona del nostre petit príncep, que fer una pausa i dedicar-nos una estona per a nosaltres. Per a xerrar del dia, del temps, o simplement de la mosca que en aquell moment està passant pel nostre davant -i que es fa tan pesada-. Per això, avui, us proposo una recepta molt senzilla ideal per fer un aperitiu en bona companyia. Espero que us agradi i us ajudi a començar la setmana amb energia! Així dóna gust, veritat!?


Ingredients:

2 tomàquets de branca
1/2 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
1/2 ceba
1 gra d'all
Oli d'oliva
Tabasco
Pebre
Sal
Nachos


Preparació:

Agafem els tomàquets, la ceba, els pebrots i ho tallem a trossets petits. Posem en un vas una mica d'oli, un polsim de sal i de pebre, l'all tallat a trossets petits i un rajolí de tabasco -dependrà de com ho vulguem de picant-, ho mesclem i amanim la barreja anterior. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem una mica, però sense que ens quedi un puré massa fi. És aconsellable que quedin trossets sencers i, si és necessari, ho rectifiquem de sal, pebre i oli. Ho posem durant 1/2 hora a la nevera i ho servim juntament amb uns nachos.



divendres, 2 de setembre del 2011

Pastís de poma i crema

El passat cap de setmana semblava que estava una mica nostàlgica. Primer amb les galetetes de formatge i les vacances, segon amb el suau -que ens ha fet florir vells records a més d’un-, i ara toca el clàssic pastís de poma i crema. Qui no ha tastat mai un pastís com aquest? Ja sigui en forma de pastís, cassoleta, banda o qualsevol altra format que ens puguem imaginar, el resultat és el mateix. Hi ha 3 premisses bàsiques que s’han de complir: utilitzar pasta de full, crema pastissera i poma, la resta dependrà del cuiner.

No patiu que Croàcia no ha eliminat la meva vena creativa, i espero poder-vos seguir proposant receptes amb combinacions una mica diferents. El que passa és que potser ha estat el relax i les ganes de jugar amb el Boletet el que m’ha fet recordar receptes de sempre.

El pastís d’avui us servirà com a base per fer una infinitat de propostes que podreu adaptar a la fruita de la temporada. És fàcil de preparar, ràpida de fer i millor de menjar... ¿Què més es pot demanar?

La recepta d'avui m'agradaria dedicar-li a l'Eri -la cuina de l'Eri- i a la seva família, que com molts de vosaltres ja sabeu estan passant per uns moments dolorosos… No fa falta que et diguem que a la blocosfera t'estarem esperant amb els braços oberts per quan et sentis preparada, molts ànims bonica…

Espero que tingueu molt bon cap de setmana i ens veiem el proper dilluns! Ah! espero que hi sigueu tots, perquè passaré llista... :-)


Ingredients:  

1 base de pasta de full
2 pomes golden
500 ml de llet
125 g de sucre
1 pell de llimona
4 rovells d’ou
20 g de midó
1 ou
Canyella en pols
 

Preparació:

Estenem la base de pasta de full a un motllo prèviament untat amb oli. Amb l'ajuda d'una forquilla punxem la base. Pintem la base amb ou batut i tirem un polsim de sucre i de canyella. La posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 5 minuts. Mentrestant preparem la crema. En una cassola posem la llet, la pell de llimona i una cullerada de postres de canyella i ho portem a ebullició. Un cop arrenqui el bull apaguem el foc i ho reservem. En un bol agafem els rovells d’ou i els barregem amb el sucre fins que blanquegin. Afegim a poc a poc el midó, dissolt prèviament amb una mica de llet, i el passem per un colador. Ho barregem lentament i afegim la llet que hem reservat amb molta cura. Un cop tenim una barreja homogènia, ho posem a una cassola a foc lent. No parem de barrejar, i un cop estigui espès ho retirem del foc i ho posem a la base de pasta de full que hem preparat prèviament. Acabem decorant el pastís amb mitges llunes de poma, d'uns 2 mm, una mica de sucre i canyella en pols. Finalment, posem el pastís al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 35 minuts.