>

dimarts, 11 de gener de 2011

Sopa de farigola

A casa del meu pare la gran cuinera era la seva avia, la padrina vella, així és com l'anomenàvem nosaltres. A més de ser una persona capaç de fer un bon tiberi durant l'època de guerra amb el poc menjar que tenien, era molt bona amb les plantes medicinals. El meu pare sempre ens ha explicat que fins i tot el metge del poble l'anava a buscar molts cops per demanar el seu savi consell.

No fa tant que s'ha tornat a posar de moda parlar de les grans propietats que tenen moltes plantes. Entre les propietats que té la farigola podem destacar:

• Afavoreix la digestió i evita els espasmes gàstrics i intestinals.
• Evita la formació de gasos.
• Pel seu contingut en timol és adequada per tractaments reumàtics.
• Pot alleugerir el dolor de gola en cas de tenir angines.
• Alleugereix els dolors menstruals.
• Serveix com antisèptic per infeccions bucals.
• Pot ser un relaxant i somnífer suau.
• Usada externament resulta molt útil com a relaxant muscular.

* Nota: Informació extreta de la web www.botanical-online.com

Als marges de Conesa, durant la primavera, floreix molta farigola. És aleshores quan el meu pare s'encarrega de collir-ne i la deixa eixugar durant uns quants mesos perquè la puguem utilitzar a la cuina i, sobretot, quan tenim mal de panxa. La sopa que avui us presento és un plat excel•lent per aquells dies -com per exemple ara després de festes- que estem massa tips amb tants menjars copiosos, i és ideal per fer una mica de depuració intestinal. També serveix quan tenim mal de panxa i no ens va bé cap menjar; aquesta sopa és mà de sant! A casa, des de ben petites, que ens han ensenyat a fer-la, en realitat és un dels plats estrella del meu pare, que no és massa bon cuiner, però que fa molt bé el poc que fa!

Aquesta recepta és la meva aportació a l'HEMC 50, que aquest mes està dedicat a les sopes! No us perdeu el proper resum.


Ingredients:

1 l d'aigua mineral
Farigola seca en branca
Oli d'oliva
Pa dur
Sal


Preparació:

En una cassola afegim l'aigua amb el pom de farigola, prèviament rentada, i ho posem a bullir durant uns 20 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps colem la sopa i reservem el líquid. Agafem el pa del dia abans i amb un ganivet de serra fem llesques molt fines i les posem al plat. Tot seguit tirem un bon raig d'oli d'oliva per sobre del pa i un polsim de sal. Per finalitzar afegim la sopa.



27 comentaris:

  1. Si senyora! Molt bé tota la informació. Molt sana i lleugera. A casa sempre n'hi ha de farigola. Petonets,

    ResponElimina
  2. Sopa miraculosa i fantàstica de gust.
    M'encanta, m'encanta, m'encanta!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  3. Sopa de farigola!!!! quins records..... La meva mare ens en feia quan jo era petita i no sé ben bé perquè l'ha deixat de fer. Ella, després de colar-la hi afegia el pa i ho feia bullir un xic més perquè s'estovés i després la triturava. Aquesta vostra té una pinta espectacular, l'hauré de provar. A més, com bé dius tu, després d'aquestes festes tinc l'estómac que ja no sé ni com es diu.
    Petonets..... ;)

    ResponElimina
  4. Qué rica sopita, con el frío que hace hoy...
    Me encanta el tomillo, lo uso muchísimo.
    Besos

    ResponElimina
  5. Uysss.... la meva mare de petita ens feia menjar sopa de farigola... la veritat que ho pasava força malament... no sé si ara seria capaç de tastar-la.
    un petonet

    ResponElimina
  6. Ja saps que no suporto la sopa; així que el meu comentari avui el dedico a la foto. M'encanta que hagis usat aquesta vaixella, i el resultat ha estat genial. La combinació de colors que has aconseguit, la profunditat i la proporció d'espais són magnífics.
    Felicitats!

    ResponElimina
  7. Judith, farigola es tomillo, verdad?. Es que Marc, mi marido, llama al tomillo de otra manera en menorquín. Bueno... a lo que iba... Se ha perdido mucho conocimiento del uso de plantas medicinales. Ahora pensamos que estamos inventando algo, cuando nuestras abuelas ya usaban todos esos remedios hace un montón.
    Tu sopa me ha parecido deliciosa. Podemos juntar la tuya y la mía, que ambas son de tomillo. Qué ricas y sabrosas!.
    Un besote

    ResponElimina
  8. Nunca he probado esta sopa, ni me puedo imaginar el sabor, pero si el sabor es igual que la imagen seguro que me gusta.
    Bessos

    ResponElimina
  9. Eri: avui una recepta ben diferent!
    Moni: em recorda tant a Conesa...
    Catieu: ja veig que us porta bons records! ;)
    Pilar: és rica i fantástica para el estomago!
    Neus: ooooo, jo veia molt temps que no en menjava, però em va fer molta gràcia fer-la! i m'agrada molt!
    Laube: si es tomillo!!! dos recetas bien distintas para el HEMC ;P
    Nica: la tienes que probar! ya veràs que cuando estes malita (espero que tardes mucho) y no te apetezca comer nada, esta sopa te sienta de maravilla!

    petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  10. nunca-nunca la probé. es algo novedoso para mí. tomo nota para probarla en cuanto refresque. ¡Saludos!

    ResponElimina
  11. Em xifla aquest sopa, saps que la meva àvia ens la feia sovint? De fet em recorda moltíssim a ella :) (de vegades també ens hi escalfava un ou, de vici!)

    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  12. Como me gustaría saber de plantas...creo que la naturaleza nos aporta todo lo necesario para vivir y que lo aprovechamos muy poco, gracias por compartir un trocito de tus recuerdos.
    Un beso

    ResponElimina
  13. No se per quina rao t'havia perdut! ja me he posat de seguidora jeje una recepta molt original. mua!

    ResponElimina
  14. Os3! Judith!!!! saps q a casa els meus avis també en menjaven??? m'ho has fet recordar!!! el que no sé és si la feien així... la feia la meva besàvia... ho preguntaré a la meva àvia a veure si recorda ella la recepta!!!!
    Petonets
    Neus

    ResponElimina
  15. ¡Qué sopita más buena!, deliciosa.
    besos

    ResponElimina
  16. Oh!! Quina sopeta!! M'ha fet recordar les que em feia la meva mare quan de petita em posava malalta...també he recordat que quan tenia mal de panxa em comprava llet d'ametlles i la feia amb aigua,...i m'agradava tant que em menjava el pot a cullerades!! La foto fantàstica...ala! tens més de 90 seguidors!! Un petonet, Paula

    ResponElimina
  17. oh! esta tarde estoy viendo recetas que me encantan!! ésta es una de ellas, me encanta el aroma del tomillo, esta sopa calentita... me apetece
    besos

    ResponElimina
  18. Mandarina: ya me contarás si te ha gustado! ;)
    Sandra: provaré lo del ou! ha d'estar d'escàndol!
    El dia + dulce: ojalá supieramos más de todo!
    Lola: hola!!! benvinguda al bloc novament!
    Neus: ja veig que les besàvies les feien a totes les cases! visca!
    Dadá: gracias guapa
    Paula: que maco!!! has vist que els reis m'han fet cas???? ;))))
    Antonia: a ver si te gusta!

    petonets a totes i gràcies pels vostres comentaris! avui m'ha encantat veure com molts de vosaltres també us ha fet recordar vells temps!!!!

    ResponElimina
  19. Actualment la cuina s'ha convertit en un laboratori i, sovint, el millor, és allò de tota la vida. Una recepta ben senzilla i segurament deliciosa.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Qué sopa comfort food! Muy sencilla y sabrosa, sin duda.

    ResponElimina
  21. Judith, en casa simpre tengo una plantita de tomillo fresca, se lo pongo a todo, de verdad. Bueno...cuando lola (mi gata) me lo permite, sabes que le encanta comèrselo? y ahora con la informaciòn que has puesto entiendo porque! la ayuda a digerir...que cosas, luego dicen que los animales son estùpidos, de eso nada.

    ResponElimina
  22. Judith, bon any bonica!

    Aquesta sopa em porta molts records, per que a casa veia com el meu avi i desprès el meu pare les prenien tot sovint. La farigola es un antisèptic que ja feien servir els romans, tant potent, que si la prens més de 4 dies seguits mata tota la flora intestinal i has de combinar-la amb bífids o un preparat semblant per restaurar-la.

    On visc ara no hi ha unes condicions propicies per a que visqui de manera silvestre, per això sempre procuro tenir-ne un test i la faig servir molt sovint a la cuina, però sobretot, com una medicina quan no estem be de la panxa, es fulminant :-)

    Sembla mentida lo horrible que és en infusió i lo bona que arriba a ser en forma de sopa. El meu avi, a més s'hi afegia un rovell d'ou :-)

    Que bonica és la foto :-)

    un petó, guapíssima

    ResponElimina
  23. Me ha encantado !! Yo de mal nombre soy paquifinashierbas y esta sopa me va al pelo jajajaja. Tiene que ser fresca ?? en castellano es tomillo verdad?? Cuando estaba Caprabo por la isla compré un bote de farigola seca y para mi que es tomillo seco pero no se??
    Mil petonets!!!

    ResponElimina

  24. La meva avia a Lleida també feia aquesta recepta pero a les llesques de pa les pasava un dent d'all, la resta de la recepta es igual, era boníssima tant era així que aquest ere l'inici del sopar de tot l'ivern per nosaltres i el disfrutavem d'alló més.
    Si Paquita la farigola es el tomillo en castellà, també es pot dir timó en català

    ResponElimina
  25. Quina sorpresa! I jo que buscava la recepta d'aquesta sopa perque en Gerard té mal de panxa... i a casa sempre en menjavem en aquests casos. Una sopa fàcil de fer i molt bona. M'ha agradat molt trobar la recepta, però molta més il.lusió trobar el teu blog per casualitat. La foto és preciosa! Una abraçada ben forta des de la grisa Anglaterra! Marina i Feme

    ResponElimina
  26. Soc una dona d'una certa edat que ha viscut la postguerra, hi recordo al meu pare fen-nos per a sopar aquesta sopa, quan era possible hi afegia un ou que quan hi tirava el caldo bullent quedava quallat.
    Salutacions

    ResponElimina