>

dijous, 24 de març de 2016

La Mona IV

Fa uns quants mesos que no actualitzo el bloc, això no pot ser! No penseu que al Bolet hem deixat de menjar, ni molt menys. A casa ja sabeu que tinc dos gurmets i últimament entre setmana haig de viatjar molt. Els menús que es fan ells són bastant bàsics -ara que se que l’Yves no em sent, ho puc dir-, per això quan jo estic a casa em demanen sopars especials, amb espelmes i tot! Fa molts mesos que no us explico les novetats del Boletet, però en tot aquest temps no para de créixer i s’està convertint en un xef en potència i ja és quasi tan exigent com el seu pare. En tot aquest temps, els seus plats preferits han canviat una mica. Ara li tornen boig els seitons i les costelletes de conill arrebossades, però el que no ha canviat és en les postres: el pastís de cervesa negra és, sens dubte, el seu pastís preferit! Tot i que de tant en tant sap que hem de cuinar algun pastís de formatge pel papa.

Ara que estem a les portes del dia de la Mona, m’agradaria ensenyar-vos la Mona que va tenir l’any passat l’Aina, una de les nostres filloles. Tot i tenir quasi 15 anys, cada any li demano, com a bona padrina, quin és el tema que vol, com podeu veure per la decoració del pastís no m’ho posa massa fàcil. Quan em va dir que volia que la tematitzés amb la sèrie Walking dead vaig haver de buscar a internet què era. Es tracta d’una sèrie de zombis que es veu que té molt d’èxit. No va ser fàcil trobar un zombi, per això vaig improvisar amb un ninot del Chucky, que més o menys fan la mateixa por. Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat de l’Aina, un cop més crec que la vaig deixar sense paraules, i va estar molt contenta amb el seu pastís de formatge. A ella no li agraden massa els pastissos, però aquest li va agradar molt, el toc cruixent de les Oreo li va encantar, així que tot i sortir-se dels estereotips convencionals de les mones, us asseguro que si voleu sorprendre als vostres fillols no dubteu en preparar-l’ho.

Com ja us he explicat en entrades anteriors de mones, l’Yves i jo tenim la sort de ser padrins de l’Aina i la Catarina, però des de l’any passat la Tania i el Jari, dos amics de l’infantessa de cada un, també han confiat en nosaltres per ser els padrins dels seus fills, la Sofia i l’Oriol, així que us podeu imaginar que en aquesta època de l’any, al Bolet el forn treu fum! De moment, a excepció de la Catarina, que li hem hagut d’enviar per correu la seva particular Mona, ja que viu a Porto, i la Sofia, que ha preferit la Palma, no hem fet les mones d’enguany pels nostres fillols. L’altre dia, però, el Boletet en va voler fer una, i us asseguro que ens va quedar boníssima! Ell estava trist perquè el divendres a l’escola, per la tarda, s’havien de menjar una Mona que havien fet el dia anterior, però havíem d’anar al metge i no hi va poder anar. Com que al Bolet ens costa poc fer alguna cosa dolça, l’Yves va tenir la brillant idea de que el petit i jo en féssim una. Vam anar a comprar plomes i pollets, i vam fer una base molt esponjosa de pà de pessic i la vam farcir de Nutella, feia anys que no aconseguíem un pastís tan esponjós, així que no patiu que crec que la repetirem per les mones d’aquest any, de l’Aina i de l’Oriol, i així podré publicar la recepta en breu. De moment us deixo amb la Mona de l’Aina de l’any passat, a veure si us ajuda a agafar idees pels vostres fillols!

Per últim, m’agradaria explicar-vos una anècdota molt divertida. El passat dilluns havia d’anar al metge per una revisió rutinària i l’Yves em va acompanyar amb la moto. Ell és el meu talismà perquè no em donin males notícies, ja que tots els cops que he anat sense ell, sempre m’han trobat alguna cosa (mai res greu, per sort!). Quan vam aparcar la moto, ens vàrem treure el casc i una senyora ens va cridar: “perdoneu, us puc fer una pregunta?”, nosaltres evidentment vam contestar que sí, que de què es tractava, i llavors la sra. va dir “Tu tens un bloc de cuina? És que sóc molt aficionada a la cuina i si no m’equivoco tu en tens un”, us podeu imaginar la nostra reacció, ens vàrem posar a riure i vam estar encantats de què algú anònim ens reconegués pel carrer perquè segueix els nostres blocs. Així que  des d’aquí vull agrair a tota aquella gent que durant anys ens ha estat seguint, sempre és una alegria saber que hi ha algú a qui  interessa el que expliques i el que fas, així que des d’aquí moltíssimes gràcies a tots als qui seguiu a la família Bolet i aquest bloc! Espero no trigar tant en publicar.


Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia
3 ous
2 iogurts amb gust de llimona
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
400 g de galetes tipus Oreo
Ous de xocolata blanca
Essència de vainilla



Preparació:

En un bol posem els ous, els batem i, a continuació, afegim el formatge, els iogurts, la farina, el sucre, el llevat i una rajolí d'essència de vainilla. Ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer -i ens assegurarem de que no quedi cap grumoll- i ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant liquida-. Agafem la meitat de les galetes Oreo i les esmicolem incorporant-les, tot seguit, a la barreja anterior. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 40 minuts. Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem el pastís reposar a l'interior del forn sense obrir la porta. Un cop transcorreguts uns 30 minuts, el traiem del forn i el posem al frigorífic perquè acabi de quallar. 

Per a la presentació agafem la resta de galetes Oreo i traiem la part blanca, les esmicolem fins obtenir una textura semblant a la terra. Us aconsello que hi deixeu alguns trossets per semblar més real, i acabem decorant amb els ous de xocolata, les plomes i els ninots.



diumenge, 1 de novembre de 2015

Panellets VI

Un any més, al Bolet, hem celebrat la Castanyada; ja que, com bé sabeu ens agrada mantenir les tradicions. Per això ahir al vespre ens vam reunir amb la família Llàbiro i, tot recordant velles històries, vam fer un bon sopar on no van faltar els panellets, les castanyes i els moniatos.

Aquest any, però, el Boletet i el Lluc feia temps que ens demanaven una festa de Halloween. A nosaltres, que ens costa poc muntar una festa, vam decidir que un dia qualsevol podríem celebrar un sopar de monstres. Per això, aprofitant que la setmana passada va venir la nostra fillola de Porto, la Catarina, vam organitzar en un tres i no res una festa de Halloween. Ens vam ajuntar uns quants amics al Bolet i vam guarnir la casa. Els que ens seguiu a Instagram ja vau veure la taula que vam parar per sopar. Haig de confessar que cap dels pares, inclosos la Inés i el Ricardo, que són de Porto, eren partidaris de fer-la, ja que aquí celebrem la Castanyada i a Porto la festa dels difunts. Al final, però, ho hem pogut fer tot; així que el dia 31 a la nit hem sigut fidels a les nostres festes. 

Tant l'Yves com jo creiem que és important explicar als fills les nostres festes i mantenir la nostra cultura, però, tot i això, també és important fer-los gaudir, i si ho podem combinar tot doncs ja és perfecte, oi?

A continuació us deixo amb els nous panellets que hem fet aquest any, encara que com ja va sent habitual des de què el Boletet té veu i vot, els de Lacasitos no han faltat! Per acabar de fer un bon assortiment, vam fer panellets de codony i de melmelada de mores, que ja els havíem fet en anteriors castanyades. Un assortiment boníssim, espero que us agradin i us animeu a fer-los, us aviso que els d'aquest any són ideals per fer sobretaula, sobretot de cara a les properes festes de nadal.


Ingredients: 

1/2 kg d'ametlles en pols

350 g de sucre

150 g d'aigua mineral

1 clara d'ou

20 g de crocant d’ametlles

Sucre en pols
Nutella
Lacasitos
El suc de ½ llimona
Cacau en pols
Canyella en pols
Boles cruixents recobertes de xocolata
Nous
Preparació: 

A una cassola, barregem l'aigua i el sucre. Ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull i ho deixem bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació,  aboquem les ametlles en pols, i remenem sense parar amb una cullera de fusta de 2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Ho retirem del foc i ho deixem refredar. Incorporem a la mescla la clara d'ou sense muntar i ho barregem bé. Deixem reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores (Nosaltres la vam deixar tota la nit). Un cop la volem treballar, l'haurem de deixar a temperatura ambient durant mitja hora, per poder treballar millor.
 

Panellets de Nutella i nous:

Agafem una porció de massa, hi afegim un polsim de cacau en pols i ho barregem bé fins obtenir una mescla homogènia. Formem petites boles, les arrebossem amb cacau en pols i, fent una mica de pressió, les aixafem i els hi donem la forma desitjada pressionant amb un dit. Afegim una cullerada de cafè de Nutella. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, afegim les nous  i els deixem refredar.

Panellets de llimona amb sorpresa:

Agafem una porció de massa, barregem el suc de mitja llimona i una mica de pell ratllada. Formem petites boles i al interior afegim una bola cruixent recoberta de xocolata. Ens assegurem que quedi ben coberta i les arrebossem amb sucre en pols . Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem els deixem refredar.
 

Panellets de canyella i crocant d’avellanes: 

Agafem una porció de massa, hi afegim una cullerada de cafè de canyella en pols, un bon grapat de crocant d'ametlla i ho barregem bé fins obtenir una mescla homogènia, la dividim fent petits boles i les arrebossem amb cacau en pols. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega o amb paper- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem els deixem refredar.



dijous, 8 d’octubre de 2015

Melmelada de mores amb vi negre i canyella

Fa temps que tenia el bloc sense actualitzar, i no es perquè no hagi tingut ganes, simplement aquest estiu ha estat diferent i necessitava desconnectar una mica de tot i gaudir de la família. 

El temps passa i el Boletet cada dia està més gran i guapo -que haig de dir si sóc la seva mare!-, fins i tot sembla que es molt més madur dels 5 anys que té. Aquest estiu hem hagut d'improvisar molt el dia a dia i potser no li hem pogut donar les millor vacances del món, però tot i així us asseguro que ell no ha perdut ni un sol moment el somriure que el fa tan especial i ens hem trobat en ocasions que ell era el que ens havia d'animar.

Tot i això hem intentat fer un munt d'activitats que a ell el fessin feliç, i voleu saber una de les coses que més li ha agradat? Anar al bosc a collir coses. Durant les diverses excursions, hem recollit figues, mores, pinyes i sobretot, branquillons. Aquest any les mores al poble eren espectaculars, i en una sola tarda vam fer una collita de 3kg. 

Al Bolet som molt fans de les melmelades, sobretot l'Yves, i des que em vaig animar a fer-ne per primera vegada ja no els hi tinc por, així que després de la súper collita que vam fer de mores, al arribar al Bolet ens vam posar mans a l'obra i vam fer uns quants pots de melmelada. Aquest cop vam decidir modificar un xic la recepta tradicional i vam afegir una mica de vi negre i canyella. El resultat? Una combinació molt potent de sabors que fan que la melmelada te la vulguis menjar, fins i tot, a cullerades.

Us deixo amb la recepta, tot i que la temporada de mores ja acabat, us animo que us animeu a fer-la en alguna ocasió, veureu com us agradarà moltíssim! A més, es ideal per acompanyar un pastís de formatge, una taula de formatges o simplement una bona torrada de pa.


Ingredients:

1 kg de mores
500 g de sucre
El suc de 1/2 llimona
100 ml de vi negre
1 c/p de canyella en pols


Preparació:

Agafem les mores, les rentem i les posem a una cassola, juntament amb el sucre, el suc de la llimona, el vi negre i 1 cullerada de postres de canyella en pols. Ho cuinem a foc alt fins que comenci a bullir, en aquest moment baixem el foc i ho cuinem durant 40 minuts, aproximadament, a foc lent, sense deixar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, triturem la melmelada amb l'ajuda del minipimer i ho deixem coure, a foc lent, uns 20 minuts més. Per finalitzar, posem la melmelada en un pots de vidre, prèviament esterilitzats, i ho deixem refredar a temperatura ambient amb els pots boca a vall per facilitar el tancament al buit.



diumenge, 26 de juliol de 2015

Moltíssimes felicitats...5!

Tres, dos, un… Moltíssimes felicitats Boletet! 

Un any més ha arribat el dia en el qual tu ets el protagonista i tot gira al teu voltant. Portem molts dies decidint la temàtica de la teva festa, però un cop més ho has tingut clar des del principi. Avui tots els teus amics i, sobretot, tots els que t'estimem, estarem al teu costat lluitant amb espases làsers i combatent contra el costat fosc. Amb el pas dels anys aprendràs que amb amor i amb l'ajuda dels teus sers estimats tot és possible.

Aquest cop ens has fet una llista ben llarga pel teu aniversari i estem convençuts que seràs molt feliç amb els teus regals, tot i que el que més desitges encara no ho tenim, però tu no perdis mai l'esperança, hi ha una dita que diu: al final tot arriba. Esperem que, en un futur no molt llunyà, el papa i jo te'l puguem concedir. Per si de cas bufa ben fort les espelmes i, qui sap, potser el teu desig es fa realitat. Recorda que al Bolet et deixem demanar 3 desitjos, la iaia Pili així m'ho va ensenyar des de ben petita i tant el papa com jo t'animem a seguir amb la tradició.

Durant aquest any ens has tornat a demostrar que ets més madur de l'edat que tens, fins i tot a vegades mentres estem xerrant amb tu s'ens oblida que ets un nen i sembla que tinguem davant nostre un home escapçat. El teu cor cada dia és més gran, i sembla ser que any rere any la sensibilitat que tens no es perd, tot el contrari, va creixent i et fa més característic i únic.

Les coses no sempre surten com un vol o com les hem imaginat, però amb el pas del temps aprendràs que a mesura que van apareixent pel teu camí certs entrebancs, aquest són més fàcils de superar si tens algú al costat que t'ajudi. Tu sempre ens tindràs a nosaltres a part de tots aquells a qui tu creguis mereixedors de la teva confiança. De moment ja tens uns incondicionals, el Lluc, el Nil i l'Ivan són els teus amics de l'ànima. Potser aquests amics t'acompanyen durant tota la teva vida, o potser algun es queda pel camí, de moment gaudeix i sigues feliç amb tots els que t'estimen.

Ara ja només queda gaudir de la teva súper festa Àitor Skywalker i seguir sent tant feliç com fins ara i sobretot que la força t'acompanyi… Per molts anys!



dimarts, 30 de juny de 2015

Dues textures de pèsols: amanida i crema

L' estiu és sinònim d'amanides i cremes fredes, almenys al Bolet. Quan arriba la calor el que menys ve de gust es prendre menjars copiosos els quals fan que tinguem digestions pesades. Per això les amanides plenes de colors que podem improvisar amb els productes frescos de temporada; tomàquets, pebrots, nectarines, préssecs són una excel·lent proposta per un àpat geuger i ple de vitamines. 

Crec que en més d'una ocasió us he comentat que no sóc massa amant de les màquines, així que al Bolet fins fa poc només teníem un minipimer. Pel meu aniversari l'Yves em va regalar la Kitchenaid. Feia temps que em tenia enamorada el seu disseny i us haig de dir que li traiem bastant profit el Boletet i jo, encara que us confesso que no és 100% necessària. Ara, l'´ultima adquisició ha estat una batedora de gerra americana. A casa som incondicionals de les cremes fredes a l'estiu, i les calentes a l'hivern, així que fa uns dies em van entrar els 5 minuts i vam anar a comprar-ne una. A la nevera del Bolet ara, sempre, hi podeu trobar uns quants litres de gaspatxo o qualsevol crema refrescant.

Un any més la Rossilet del bloc Sugga-r ens proposa participar al seu repte #ponunaensalada amb la col·laboració de Claudia & Julia, Lafiore, Señoríos de Relleu, Un huerto en mi balcón i Vive la Fruta {del huerto a tu casa u oficina}. Des de fa uns quants dies la xarxa està plena d'amanides, i es que la Rossilet a aconseguit recopilar més de 100 amanides diferents, i això es diu ràpid, però us asseguro que no es tant senzill moure a tanta gent. 

Aquest any tampoc m'ho volia perdre, però ho he anat deixant fins l'últim moment i quasi no arribo. Són tantes les propostes que s'han presentat al repte que ja no sabia quina amanida fer. Per això he volgut fer una amanida diferent. A casa ens agrada molt l'amanida de pèsols i patates, sobretot si ha estat unes quantes hores reposant a la nevera i la mengem ben freda. En aquesta ocasió, en comptes de presentar l'amanida d'una forma tradicional, he optat per fer els dos menjars que ens agraden més a l'estiu, l'amanida i la crema. Espero Rossilet que acceptis aquesta versió d'amanida, al Bolet ens ha encantat i espero que a tots vosaltres també.


Ingredients per a 4 persones: 

2 patates grans
250 g de pèsols
1l de caldo de pollastre
Oli d'oliva
50 g de mató
100 ml de llet descremada
Sal
Pebre
Fulles de menta fresca
Daus de pernil ibèric


Preparació:

En una cassola posem el caldo de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim els pèsols i les patates, la ceba, tot tallat a daus, i ho deixem durant 30 minuts. Un cop ho tinguem ho posem en un recipient. Afegim la llet, un bon raig d'oli d'oliva, ho salpebrem i afegim unes quantes fulles de menta, prèviament rentades, i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema amb una textura fina, ho posem en un recipient hermètic i ho guardem a la nevera fins que estigui fred. Per últim, emplatem. En un bol posem una quantitat generosa de crema, afegim una mica de mató esmicolat, uns quants pèsols frescos, un rajolí d'oli, un polsim de pebre, uns quants daus de pernil, que prèviament haurem saltejat a la paella, i acabem decorant amb unes fulles de menta.